Escons que ballen poc
proves ·
Els partits han calibrat els beneficis i perjudicis de diversos sistemes electorals amb un detallat informe basat en els vots de les últimes eleccions
La realitat catalana actual fa que les forquilles en escons de les forces polítiques no canviïn radicalment
CiU, però, és la que patiria variacions més substantives en funció del model
El 2012 CiU hauria estatprimera força en tots els casos i hauria pogut variar l'ordre d'ERC, el PSC i el PP
Durant la negociació, els partits han disposat d'un complet estudi de simulacions electorals. El document, a què ha tingut accés aquest diari, apunta una conclusió de pes que esmorteeix les eternes reticències al perjudici particular: la repartició d'escons del 2012 no hauria variat substancialment si el sistema hagués estat un altre. Amb una excepció: CiU. Així, en les 37 pàgines de prorratejos i supòsits, la federació –ara amb 50 diputats– hauria obtingut entre 44 i 55 escons en funció del model; ERC, entre 19 i 23 –ara en té 21–; el PSC, entre 20 i 21 –ara 20–; el PP, entre 17 i 19 –ara 19–; ICV-EUiA, entre 12 i 14 –ara 13–; C's, entre 8 i 11 –ara 9–, i la CUP, entre 2 i 5 –ara 3–. Els diversos sistemes electorals objecte de la simulació són la circumscripció única, el sistema holandès, el doble vot amb circumscripció única, les quatre províncies com a circumscripcions amb diversos mínims inicials d'escons, les set vegueries amb diversos mínims inicials d'escons, i vuit vegueries –incloent-hi el Penedès– també amb diverses assignacions mínimes. El resultat d'aplicar tots aquests sistemes als resultats d'ara fa un any no provoca en cap cas que l'eterna batalla per la proporcionalitat i el pes del vot, sobretot a Barcelona, capgiri l'arc parlamentari. Tot el contrari. Introdueix canvis, però són mínims i difícilment condicionarien la governabilitat del país.
De l'informe de simulacions se'n pot concloure, d'aquesta manera, que tant si es mantenen les províncies com a circumscripció com si es canvia per les set o vuit vegueries, o fins i tot es passa a la circumscripció única, i tant si es parteix amb mínim inicial d'escons a Girona, Tarragona i Lleida per preservar la representativitat dels territoris menys poblats, com si no, no hi ha variacions radicals. El que sí que ha canviat és el panorama electoral durant els trenta anys en què els catalans han esperat l'eterna llei pròpia. Tanmateix, les dades assenyalen que la força que més té a perdre amb el canvi és CiU. La federació és la que surt més perjudicada quan baixa la sobrerepresentació del territori actual i s'incrementa la de l'àrea barcelonina. La resta de partits obtenen forquilles més petites en funció del model.
