A tots els territoris
Lleida i Girona són les dues demarcacions on l'opció sobiranista obté un percentatge de suport més gran i Barcelona on és més baix, segons el CEO
Els partidaris de l'Estat català superen arreu la barrera del 50 per cent
Un 54,7% dels catalans està a favor de la independència, segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que confirma que el sobiranisme es consolida. Però, aquest suport és igual a tots els territoris? Una ullada a les entranyes –en forma de taules estadístiques– de l'enquesta presentada a finals de novembre situa Lleida i Girona com les demarcacions on l'Estat català obté un percentatge més alt de suport. Un 61,2% dels lleidatans hi estan a favor, xifra que passa al 60% en el cas dels gironins. A Tarragona, els que optarien pel sí en cas d'un referèndum arriben al 57,8%, mentre que la demarcació de Barcelona és l'única que queda per sota del global, amb un 53,1%. L'aposta per l'Estat català, però, és arreu l'opció majoritària i supera, en tots els casos, la barrera del 50%.
Les xifres de partidaris a la independència són vasos comunicants amb les de detractors, que, en total, al darrer sondeig del CEO, se situaven en el 22,1%. Barcelona és la demarcació on hi ha un nombre més gran d'opositors a l'Estat català, un 22,9%, seguida de Tarragona, un 22,5%. Si en aquests dos territoris els que optarien pel no superen la mitjana és perquè a Girona i Lleida, en canvi, n'estan lluny. Així ho diuen els números. El 18,3% dels gironins i el 17,2% dels lleidatans censuren un eventual Estat català.
L'àrea de Barcelona es revela com la més abstencionista, un 16,1%, en un moment en què el 15,7% dels catalans ja té clar que no acudiria a les urnes en un referèndum independentista. No ho farien un 15% dels lleidatans, un 14,5% dels tarragonins ni tampoc un 13,8% dels gironins.
Els percentatges s'han d'analitzar tenint en compte que Barcelona és la demarcació catalana més poblada, amb uns cinc milions i mig d'habitants, seguida de Tarragona (més de 814.000), Girona (més de 761.000) i, per últim, Lleida (més de 440.000), segons les dades de l'Institut d'Estadística de 2012. Aquesta distribució explica que els partidaris de la consulta hagin situat l'àrea metropolitana en el focus per ampliar la majoria social pel dret a decidir.
Punts forts i febles
La pregunta sobre el vot en una consulta és una de les moltes que figuren en el baròmetre del CEO, que també n'inclou una sobre el sentit del vot si es fessin unes eleccions al Parlament. La resposta permet veure quins són els punts forts i febles, territorialment parlant, de les formacions.
ERC, que des de fa tres baròmetres s'ha consolidat com la primera força en intenció de vot, obté el percentatge de suport més alt a Lleida, on un 26% dels seus habitants votaria Oriol Junqueras, i a Girona, on ho faria el 25,8%. Les de Tarragona i Barcelona superen el 20%. El salt endavant dels republicans és gran atès que, en aquests moments, un 21,1% dels catalans els votaria, una xifra gairebé set punts per davant de les últimes eleccions catalanes, quan van obtenir entorn del 13,7 dels vots.
CiU, de la seva banda, se situa com a segona força amb un 17,2% dels sufragis. La federació aconsegueix el màxim suport a Lleida (21,7) i Tarragona (19,3) i el menor a Barcelona (16,6). El CEO confirma la reculada d'una Convergència que en els últims comicis –ja va perdre deu diputats– obtenia més del 30,6% dels vots.
Metropolitans
El PSC, també en retrocés electoral –del 14,4% de les eleccions de fa un any al 5,6%–, es confirma com una formació eminentment metropolitana. La demarcació de Barcelona és el seu punt fort, com li passa a ICV-EUiA, que aconsegueix en aquesta i en la de Girona el màxim suport, mentre que Lleida se li resisteix. Barcelona és, igualment, la principal font de vots per a Ciutadans i el PP. Els d'Albert Rivera esdevenen tercera força en un CEO en què es confirmen com a aglutinadors del vot unionista en detriment del PP i els socialistes. La CUP també millora l'expectativa i obté a Girona i Lleida el major percentatge de suports.