L'Aran, dividit

El nacionalisme aranès es presenta dividit davant el procés català. Una part és fermament partidària d'acompanyar Catalunya en el seu camí per convertir-se en un estat independent i a continuació convertir l'Aran, de manera mútuament acordada entre catalans i aranesos, en una autonomia dins del nou estat català. L'altra, en canvi, vol que els aranesos facin una ruta a part de la catalana i siguin consultats sobre el seu futur de manera particular. La primera posició la defensa Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el partit ara majoritari a la vall, associat a CDC i al govern del Conselh d'Aran i l'Ajuntament de Vielha. La segona posició és la d'Unitat d'Aran (UA), associat al PSC, que controla algunes alcaldies de la vall.

El sistema de partits aranès és clarament bipartidista. CDA i UA copen les tretze cadires del Conselh Generau (excepte una, a les mans d'un conseller d'un petit grup local associat a UA). El tercer partit, a molta distància, és el PP, que només té un regidor a Vielha i que, a més, té unes característiques especials, ja que els seus dirigents provenen majoritàriament de l'antiga filial d'Unió Democràtica a l'Aran. En les últimes eleccions al Parlament, però, el PP va aconseguir arribar a un 20% dels vots.

La pugna entre les dues forces araneses majoritàries al voltant del dret a decidir català no treu, però, que hi hagi algunes coincidències de fons. D'entrada, totes dues són, sobre el paper, favorables al procés per exercir el dret d'autodeterminació de Catalunya iniciat aquesta legislatura pel govern i la majoria del Parlament catalans. Tots dos, a més, reconeixen que és a través de les institucions catalanes que l'Aran ha vist reconegut un major grau d'autogovern polític i de protecció de la seva llengua i cultura. Però si Catalunya assoleix un nou estatus polític, en quin moment del procés ha de tenir-se en compte també la voluntat diferenciada dels aranesos? Aquí hi ha la principal fricció.

Des d'Unitat d'Aran, l'exsíndic aranès entre el 2007 i el 2011, i ara senador a Madrid dins del grup socialista, Paco Boya, afirma que aquesta voluntat diferenciada s'ha de plantejar abans de la consulta. “Si hi ha consulta i Catalunya té dret a decidir, el procés haurà de trobar la fórmula perquè els aranesos també puguin expressar la seva voluntat diferenciada i que aquesta sigui respectada”, diu Boya. El problema, per a l'exsíndic Boya i la seva formació, és que l'Aran participi com un territori més de Catalunya i que se'ls obligui a acatar el resultat del conjunt català sense tenir en compte el vot particular dels aranesos. “Igual que per als catalans no té sentit que tot Espanya voti el futur de Catalunya, a nosaltres ens passa el mateix i no volem que se'ns obligui a acceptar el resultat del conjunt de Catalunya sense tenir en compte el que volem nosaltres.” I què vol l'Aran? Boya descarta que el futur de l'Aran impliqui una hipotètica integració amb la resta de països occitans: “Amb Occitània hi ha un marc cultural i lingüístic que compartim, però mai no hi ha hagut un marc polític comú, i l'Aran mai no ha estat francès”, subratlla Boya, que reconeix que “el nostre marc natural i el nostre espai on desenvolupar l'autogovern ha de ser Catalunya, però aquest ha de ser un marc de seducció, i no pas d'obligació.” “El que no pot ser –hi afegeix– és que l'Aran hagi d'abaixar el cap i dir amén a tot perquè qui governa és Convergència i des d'aquí calgui fer-li un seguidisme absolut”, retreu Boya. Ara bé: tot i trobar que el marc català és el més natural, al líder d'UA tampoc no li agrada quan s'argumenta que l'Aran no té possibilitats de funcionar com a realitat política autònoma en un altre marc fora de Catalunya: “Això és el mateix argument que fa servir l'espanyolisme per dir que Catalunya no serà res fora d'Espanya.”

Des de CDA, en canvi, s'ha fet l'aposta d'acompanyar sense reserves el procés del dret a decidir català i, en tot cas, començar a plantejar la necessitat d'un nou acord entre l'Aran i el futur estat català, si aquest s'arriba a constituir, per dotar d'una autonomia especial la vall occitana. “El reconeixement de la llengua i del nostre fet diferencial no té comparació dins l'Estat, no conec cap altre territori en una comunitat autònoma espanyola que reconegui una singularitat”, diu el síndic, Carlos Barrera, que posa l'exemple del bable a Astúries o de la Franja a Aragó com a realitats diverses que no es reconeixen a l'Estat. “Si algú vol plantejar una pregunta per a l'Aran diferent que la d'acompanyar Catalunya en aquest procés, el que hauria de fer és ser conseqüent i plantejar exactament quines són les seves alternatives: integrar-nos a Aragó? Convertir-nos en una mena de ciutat autònoma com ara Ceuta i Melilla? Algú es pensa seriosament que així l'Aran tindrà més reconeixement i autogovern?”, diu fent referència a Unitat d'Aran.

Barrera, síndic entre el 1995 i el 2007 i des del 2007 fins ara, reconeix que hi ha hagut sovint friccions “lògiques i normals” amb Catalunya sobre finançament i competències, però que ha estat gràcies al pacte amb Catalunya que les institucions i la singularitat aranesa s'han pogut consolidar.

Convergència Democràtica Aranesa celebrarà els pròxims dies un consell nacional en què fixarà posició sobre el procés. El seu secretari d'organització i alcalde de Vielha, el diputat Àlex Moga, va pronunciar el 29 de novembre un discurs a Barcelona en el qual va marcar l'aposta d'aprofitar la possible independència catalana com una oportunitat històrica per a una millora de l'autogovern de l'Aran dins de Catalunya, i va reptar els partidaris que l'Aran continuï a Espanya a concretar quin grau d'autonomia i reconeixement atorgarà l'Estat espanyol a l'Aran.