“Ha d'entusiasmar que vulguem fer un nou país”

Aquesta convenció va néixer ja en el congrés que vam fer a Reus, perquè donés una idea de com fem que el país pugui assumir els reptes econòmics i socials que tenim. Es parla molt del procés. Però és un camí per arribar a on? Què és el que volem? Una Catalunya lliure i millor. El que ha d'entusiasmar la gent és que, partint de tota una tradició d'una nació mil·lenària, vulguem fer un nou país sense perdre tot el bagatge que tenim ni tampoc els 35 anys últims, que han significat molt per avançar en l'autogovern. Farem una aportació a aquest llibre blanc del nostre país, que evidentment tindrà altres documents, com els dinou informes que està fent el Consell Assessor per a la Transició Nacional. Nosaltres aprofitem el bagatge de les sectorials del partit. Cadascuna és experta en els seus temes, ja sigui en l'àmbit econòmic o social.

Pot portar a un cert desencís si jo avui dic el final de la pel·lícula. S'està construint. Ho estem contrastant amb experts de l'àmbit econòmic i social i també amb la societat civil. Això és una sacsejada interna que s'obre de portes enfora. Ara que vivim moments tan difícils, que els únics que hem assumit la responsabilitat de governar som nosaltres, també sabem que volem mantenir l'estat del benestar, una economia d'èxit, però tot això amb una justícia social. També volem que Catalunya en el futur sigui una democràcia de prestigi i fer la regeneració de què tant parlem: un país més transparent, on la gent recobri la confiança en la política i en els polítics. Això creiem que també ens ho pot donar aquest moment. Ens vénen unes eleccions europees en un moment en què es qüestiona on queda Catalunya dins d'Europa. Nosaltres som europeistes convençuts, però és cert que aquesta Europa que hem vist en els darrers temps no és l'Europa dels nostres canvis. Volem una Europa més participativa, no tan quadriculada. Una Europa més dels pobles i de la gent.

Creiem que en podem parlar amb autoritat, perquè en lloc de quedar-nos a casa i no governar, hem afrontat els reptes que teníem amb els instruments i el pressupost que teníem. Fa un any, semblava que tothom volia ser cap de l'oposició i no president de la Generalitat. Hem afrontat el repte de governar amb les dificultats que comporta el desgast electoral i polític. No hem mirat cap a una altra banda. Hem mirat la societat de cara.

Especialment el centre i el nord d'Europa, que sempre han inspirat CDC, sobretot per l'estat del benestar, però també per raons econòmiques. Fa poc ha sortit el llibre Com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible. També va cap a aquests models. Podem analitzar-los i treure'n el millor. Veure què no ha anat tan bé. Volem un estat del benestar que sigui universal, però també diem que no cal que totes les prestacions siguin gratuïtes. Tot això és el que hem d'analitzar.

S'han celebrat els 35 anys de la Constitució. Qui l'ha vist i qui la veu, aquesta Constitució! El text gairebé no ha canviat i, en canvi, ningú no la coneix. Estan fent una involució autonòmica i constitucional. N'ha tingut la culpa la crisi i el fracàs de l'Estatut del 2006, en què s'humilia un poble que vota un text i un Tribunal Constitucional que el rectifica. La gent sap que amb el potencial que tenim com a societat, econòmic, d'entitats, tenim possibilitats de tenir un estat propi. Els números surten. Si hi ha moments de cert desànim és perquè potser no hem explicat prou la nova Catalunya. Ha estat perquè els esdeveniments s'han precipitat. Quan ve una onada d'aquestes s'ha d'aprofitar i l'onada és positiva. Vivim aquest procés d'una manera pacífica, cívica i constructiva. D'altres només hi veuen fronteres.

Aquest procés participatiu enfortirà no només els arguments del sí (perquè podrem tenir millors pensions, garantir millor l'estat del benestar, fer una economia més competitiva), sinó que també ens omplirà de contingut el camí perquè les estructures d'estat que es construeixen des de la recuperació de la Generalitat s'enfoquin cap al futur. Dir que marxem de viatge però que sigui sorpresa del destí potser agradarà a algun aventurer, però la majoria de la gent vol saber on anem, definir més aquesta Catalunya millor. Quan un sap on va, hi va amb més seguretat, amb més ganes.

El cas escocès ens serveix com a referència que hi ha un estat que sí que sap respectar el dret a decidir d'Escòcia. Catalunya ha de fer el seu procés, agafant les coses bones de tot arreu, però si ens hi emmirallem, ens podem equivocar perquè és diferent. Sobretot, a qui demanem que agafi exemple, pel vessant democràtic, és a Mariano Rajoy.

L'èxit del moment és que ho lideri el president Mas i que ell ho digui d'una manera pactada amb tothom qui hi estigui disposat. Tot el que especulem sobre la data i la pregunta, en comptes d'ajudar, desajuda. Hem de buscar una pregunta clara, que sapiguem què hem votat, i inclusiva, que agafi el màxim de forces polítiques i que la societat catalana s'hi senti implicada. El que hem de fer és que la gent senti l'acord.

És normal que amb un tema transcendental com aquest hi hagi una negociació. Però se'n parla massa de portes enfora. Aquest debat requereix més tranquil·litat i menys pressió mediàtica. Tenim el perill de cansar la societat. La gent vol el final: això acaba així.

Estem fent tots el camí. Tots els líders fan el que creuen que han de fer. Creiem que qui ho ha de liderar és Artur Mas i fer poques declaracions en aquest sentit.