Cap municipi està en risc de ser rescatat
El 2010, un terç dels ajuntaments es trobaven en una situació econòmica complicada i alguns estaven a punt de fer fallida Actualment no en queda cap en el registre de l'Estat de consistoris que estan en perill de rescat
La Generalitat és un dels principals deutors dels ajuntaments
Un equip tècnic
del govern fiscalitza els casos més delicats
L'any 2011
es va tancar globalment amb un dèficit zero
El 12 d'agost del 2010, el llavors president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, reclamava la creació d'un pla especial de rescat per evitar que els ajuntaments facin fallida. Han passat tres anys i en aquell moment la situació era molt complicada. Tant que alguns municipis estaven a punt d'abaixar la persiana. Almenys una desena de consistoris catalans es trobaven en aquesta situació. Un cas dels més paradigmàtics va ser el de Moià: tenia un forat de 25,5 milions d'euros, és a dir, un 375% d'endeutament. I, com aquest, d'altres. Avui, però, la situació ha canviat i no hi ha cap ajuntament en risc de ser rescatat. Hi ha hagut un canvi de tendència, segons ha explicat el secretari de cooperació i coordinació de les administracions locals, Joan Cañada. “Fa tres anys, el mapa dels ajuntaments de Catalunya plantejava una situació en què gairebé un terç dels ajuntaments estaven en una situació complicada, amb romanent negatiu, sobreendeutament o dèficit”, admet. Això vol dir més de 300 dels 947 municipis catalans.
La casuística, però, era molt diversa. N'hi havia alguns que presentaven índexs negatius a causa de circumstàncies molt concretes, però en altres casos el problema era més estructural, amb un risc real de no poder pagar res ni poder prestar cap mena de servei.
Cañada reflexiona que la situació s'ha pogut reconduir per dos factors. D'una banda, els equips de govern locals “s'han posat les piles” i, de l'altra, es va crear un equip de seguiment personalitzat per als casos dels municipis en pitjor situació que està format per personal dels departaments d'Economia i Governació, així com tècnics de les diputacions. Els pobles en pitjors condicions van haver d'elaborar plans de viabilitat o plans econòmics financers. De fet, sempre ha estat obligatori presentar-los si es produïen determinades condicions, però a través dels equips de seguiment s'ha vetllat perquè realment es compleixin. A través d'això, s'han pogut corregir inèrcies o situacions puntuals quan el consistori en qüestió es desmarcava dels objectius que marcaven els plans.
El responsable d'administracions locals del Departament de Governació explica que el 2011 es va aconseguir que els ens locals tanquessin amb un dèficit global zero i que el 2012 es generés un petit superàvit. Ara s'estan esperant els resultats del tancament de l'any 2013, que, per les dades de què es disposa, sembla que serà positiu. “Un ajuntament per naturalesa no ha de fer un superàvit gran, perquè el seu objectiu és la prestació de serveis”, afirma Cañada, que, no obstant això, admet que hi ha corporacions que es mantenen amb una situació financera molt sanejada, mentre que d'altres continuen en una situació pitjor. Sigui com sigui, però, actualment no hi ha cap consistori català en risc de fallida. Un exemple il·lustratiu de quina és la situació dels municipis de Catalunya és que en la llista en què l'Estat recopila els 180 municipis que estan en risc de ser rescatats, no n'hi ha cap de català.
Això no significa, però, que la situació sigui idíl·lica. “Quan es planteja un pla, es fa a quatre anys per obtenir resultats a mitjà termini. Aquest període no s'ha completat per als ajuntaments en situacions més greus, però se'n sortiran”, conclou. I insisteix que, al seu parer, no és tan important resoldre una situació que en molts casos ha estat puntual com canviar la inèrcia. També cal recordar que, dins del pla que va posar en marxa la Generalitat, es van canviar alguns calendaris de pagament atesa la situació d'urgència i es va prioritzar la concessió de tresoreria als ajuntaments més necessitats.
La Generalitat, deutora
No obstant això, encara que ara no hi hagi cap consistori en risc de fallida, els ajuntaments continuen passant per dificultats econòmiques. I un dels principals problemes que tenen és que la resta de les administracions no els paguen els diners que els deuen. Sobretot la Generalitat. La vicepresidenta, Joana Ortega, va anunciar recentment una modificació del calendari de pagament del deute als ajuntaments causada per l'endarreriment de l'Estat en l'abonament dels fons de liquiditat. Dels 800 milions que devia la Generalitat, se n'han pagat 200 i n'hi ha programats 170 més, en total 370 abans de final d'any. Amb aquests diners, s'han prioritzat els municipis petits, dels quals prop de 200 ja no tenen cap deute pendent per cobrar. La resta s'abonarà a principis del 2014, en funció de quan arribin els recursos que deu l'Estat. I és que els retards en l'atorgament del fons de liquiditat autonòmic de l'Estat han generat problemes de tresoreria en alguns moments. L'Estat, en l'últim moment, es va negar a pagar uns 1.700 milions que ja havien estat compromesos a la Generalitat, tot i que la negociació entre els responsables català i estatal d'Economia, Andreu Mas-Colell i Cristóbal Montoro, va acabar desencallant la situació i finalment aquests diners han començat a arribar. En aquest sentit, Cañada explica que els primers pagaments del deute es van començar a fer el mes d'octubre i que han continuat durant el novembre i el desembre. L'objectiu de Governació era garantir que tots els ens locals –els ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals– cobressin un mínim del 30% del que se'ls devia, i a alguns fins i tot se'ls ha liquidat totalment el deute. La Generalitat va optar per fer una discriminació positiva als consistoris més petits, perquè els diners que els havia de transferir els suposen una injecció econòmica molt gran que pot arribar a ser la meitat del seu pressupost. La previsió de Cañada és tancar l'any amb un 50% del total pagat, però dependrà de les transferències que faci l'Estat.