El govern valencià perd crèdit lingüístic
Fa deu anys que es promulgà el Decàleg Pons sense cap avanç en els seus objectius
L'oposició i les entitats cíviques compromeses amb la llengua veuen confirmats els seus dubtes inicials sobre la valencianitat de Fabra
Ara ha fet deu anys que els sotssecretaris de les deu conselleries del govern valencià d'aleshores es van reunir amb el que fos conseller de Cultura, Esteban González Pons, a Ares del Maestrat —un lloc ple de simbolisme ja que va ser el lloc des d'on Jaume I va iniciar la conquesta de les terres valencianes— per tal d'aprovar un decàleg de mesures que pretenien impulsar l'ús del valencià en l'Administració autonòmica i aconseguir que aquesta es convertira en exemple i referència per ala societat, però tot va quedar en fum a les poques setmanes.
Bàsicament, aquell Decàleg Pons establia, que tots els alts càrrecs havien d'utilitzar el valencià en les seues intervencions públiques. També indicava que els funcionaris que atenen els ciutadans havien de començar la conversa en valencià, que les comunicacions que remeteren les institucions, havien de ser en la llengua dels valencians i que la imatge pública i corporativa de la Generalitat, incloent-hi els fullets informatius, les pàgines webs i els anuncis, s'havien de fer també principalment en aquesta llengua.
Res queda del decàleg
Passats deu anys de l'exposició i presentació del Decàleg, l'anàlisi de la seua aplicació per part dels partits de l'oposició, associacions i entitats defensores de la llengua, conclouen que la iniciativa es va quedar en papers mullats ales poques setmanes.
Si al començament valoraren positivament el gest, ara ja no queda cap dubte que es tractava —com sempre— d'una mera qüestió d'imatge d'aquell polític i d'una cortina de fum del PP valencià per a emmascarar l'autèntic objectiu d'aquesta formació política: carregar-se el valencià i potenciar l'anglés a l'ensenyament.
Els responsables polítics valencians perden credibilitat a passos gegantins. No utilitzen pràcticament mai el valencià i per si faltara poc, ara no es disposa de cap mitjà de comunicació públic que s'expresse en valencià.
Alguns consellers i conselleres inicien alguna vegada les intervencions en valencià, però als instants —fins i tot el president fabra— canvien al castellà o, el que és pitjor encara, quan ho fan, s'expressen de manera nefanda com és el cas del conseller Serafín Castellano o el president de les Corts, Juan Cotino, o els diputats i diputades Maluenda, Barberà, Barceló, Bellver, Castedo, Clemente, Costa, Díaz Alperi, Font de Mora i altres molts.
Papers mullats
Des d'Escola Valenciana es denuncia que les notificacions administratives continuen efectuant-se en un alt percentatge en castellà i als centres no es reben materials en valencià quasi mai.
Al Decàleg Pons s'havien d'haver realitzat convenis de col·laboració lingüística amb certes empreses i les ofertes lúdiques adreçades a les escoles havien de ser preferentment en valencià, però el Decret de trilingüisme de la consellera Català, no sols ha opacat la voluntat d'aquell conseller d'ara fa deu anys, sinó que ha soterrat definitivament la recuperació lingüística.
La nul·la implantació d'aquell decàleg i la deriva que el govern valencià li ha donat a lallengua, demostra la falsedat de les intencions del govern de Fabra, igual que la seua actitud davant notícies com la diferenciació entre català i valencià en les titulacions de les Escoles d'idiomes i en el Butlletí Oficial.
Els darrers festjos de la consellera Maria José Català amb l'Acadèmia Secessionista, posen de manifest que el PP valencià ha tornat a llevar-se la careta d ela intransigència lingüística i aprofita aquest extrem per a treure rèdit polític.
Lluites al si del PP
Pere RossellLa remodelació del segon esglaó de la Generalitat Valenciana, posa a les clares la situació real a l'interior d'un Partit Popular que s'ha vist obligat a tancar files darrere d'una reacció intransigent del president Fabra respecte de la ràdio i la televisió dels valencians. El PP valencià ja no és tan compacte com es veia fa uns mesos des de fora estant. El PP valencià, ha patit una forta esquerda amb el tancament de la ràdio i la televisió valencianes i això ho acabarà pagant.
Però també es produeixen dissensions al voltant dels casos existents de corrupció. Fabra heretava una formació política que venia d'un terratrèmol corrupte. El seu antecessor havia passat pel banquet dels acusats i havia caigut en picat davant els totpoderosos barons del carrer Gènova de Madrid i a ell, li tocava gestionar moments de baixa temperatura política.
Fabra no ha sabut gestionar, com així s'esperava d'ell, l'impacte de la corrupció al País Valencià i això també li passarà factura. No parla valencià, no estima el valencià i a més d'això, ha decidit tancar la televisió i la ràdio dels valencians. Però resulta tan greu o més, el fet que reste per resoldre el cas Brugal, el cas Cooperació, el cas Emarsa, el cas Fabra, el cas IVEX, el cas Nóos, el cas Over Marketing, el cas Taronger i el cas Terra Mítica. Tot això són carcasses polítiques que li poden esclatar a Rajoy davant dels nassos i, els barons del PP valencià ho saben i no poden evitar-ho.
L'escletxa oberta al si del PP del carrer de Quart de València, és fa cada vegada més evident i amaneixen veus discordants amb la monotonia que intenten marcar el president provincial i el secretari general.