Rajoy es passa al sí
El president espanyol promet “treballar sense descans” per la unió
“Això del missatge del no... Jo dic sí a moltes coses: a la nació més antiga d'Europa, a la Constitució, a pagar proveïdors”, etziba
Conscient que la batalla de la sobirania es juga també en els símbols, Mariano Rajoy es va voler revoltar ahir contra el seu encasellament en el no, a priori més antipàtic en termes de màrqueting polític que un sí. “Això del missatge del no i el missatge del sí... Jo dic sí a moltes coses: jo dic sí a la història comuna més antiga d'Europa, jo dic sí als llaços afectius i comercials, jo dic sí a la Constitució...”, recitava el president espanyol en un degoteig de dotze sís consecutius. Dit això, Rajoy sosté que la consulta “no es pot fer” i que “treballarà sense descans per la convivència constitucional”.
En la tradicional roda de premsa que ofereix per fer un balanç anual al final de l'última reunió de l'any del Consell de Ministres, Rajoy va trencar l'ortodòxia de consagrar tota l'exposició a l'economia i, a petició pròpia, hi va introduir un apunt sobre “la pretensió de convocar una consulta sobre l'autodeterminació a Catalunya”. “És clar que jo li dono importància, al tema català, seria un irresponsable si no ho fes”, es va voler explicar més tard en un intent d'apagar les veus conservadores que li imputen passivitat davant la data del 9 de novembre. “Jo treballaré sense descans per defensar un model de convivència que ens ha donat a tots el millor període d'estabilitat, desenvolupament democràtic i benestar social que ha tingut Espanya en la seva història. Jo dedicaré tots els meus esforços a evitar que tant els catalans com la resta d'espanyols es vegin perjudicats per una iniciativa política que només ha aconseguit generar incerteses, inestabilitat i fractura social”, va prometre amb solemnitat abans fins i tot d'obrir el torn de les preguntes a la premsa.
Quan se li va preguntar si viu còmode instal·lat en el no (a la consulta) i si és aquesta l'única estratègia que preveu fins al 9-N, data pactada per al referèndum, aleshores el president del govern espanyol es va passar al bàndol del sí. I en la llista dels seus dotze sís hi va incloure des de raons sentimentals (“jo dic sí als llaços afectius”) fins a les raons d'estricta liquiditat de la tresoreria (“jo dic sí al FLA que ha permès que la Generalitat pagui els seus deutes i no faci fallida, jo dic sí a pagar els proveïdors”), i va concloure amb un “jo dic sí a intentar resoldre els problemes de la gent” i un “jo dic sí a parlar amb tothom”.
Exhibida la seva nova militància afirmativa, el que Rajoy va deixar clar és que no es mourà ni un mil·límetre en el bloqueig d'una consulta “contrària a la Constitució i que, per tant, no es pot fer”, i que tampoc serà ell el primer a despenjar el telèfon per buscar una cita cara cara. “Mas no m'ha demanat una reunió i jo tampoc a ell, però hi ha coses que no se'm poden demanar, i ell ho sap”, va dir com a reflex de la incomunicació actual entre la Generalitat i La Moncloa. “De la sobirania nacional, no en disposo jo, ni tan sols el Parlament”, es va excusar. Però no creu que hi hagi una “situació hostil”; va evocar visites del 2013 al Principat (pel fòrum econòmic de Sitges, pel Saló de l'Automòbil i pel TGV a França) i va concloure: “Em sento molt orgullós dels meus compatriotes de Catalunya.”
Dany per a Catalunya
Si bé l'arsenal de La Moncloa s'adreça a recalcar que la consulta no es pot fer, la paradoxa és que Rajoy s'aplica alhora a ennegrir l'horitzó independentista. “El que alguns pretenen però no poden aconseguir danyaria enormement tot Espanya, però especialment Catalunya”, va diferenciar. En el capítol dels teòrics avantatges econòmics de la unió, Rajoy va rebuscar a les estadístiques per incorporar una dada de nova fornada cuinada entre els fulls de càlcul de l'oficina econòmica que comanda Álvaro Nadal: que l'Estat espanyol és “en els últims cinquanta anys el cinquè país del món en el qual més ha crescut la renda per càpita, només superat pel Japó, Irlanda, Hong Kong i Singapur”.
Si bé el PSC denuncia que el rei Joan Carles ha desbordat Rajoy a l'hora de patrocinar una reforma constitucional al discurs televisiu nadalenc, l'inquilí de La Moncloa no es dóna per interpel·lat. “Vaig escoltar el discurs del rei, i l'apel·lació a parlar i totes aquestes coses a mi em semblen estupendes”, es va escapolir. I va aigualir la crida del monarca a favor d'actualitzar el marc de convivència adduint que el canvi constitucional més important “ja s'està produint i és Europa, però no ens n'adonem”.
Rubalcaba desautoritza el PSC
Després que les últimes setmanes les relacions entre el PSC i el PSOE hagin millorat molt, ahir Alfredo Pérez Rubalcaba va tornar a tocar el crostó als socialistes catalans.
La proposta de Lucena
El líder del PSOE va assegurar que no en sabia res, de les iniciatives anunciades pel portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, que dijous va reclamar un encaix “singular” per a Catalunya mentre no es reformi la Constitució espanyola. Rubalcaba es va desmarcar de Lucena i va recordar que l'única reforma possible és la que es va acordar en la conferència política de Granada. “Aquella proposta federalista no es pot fracturar”, va sentenciar.
Acords i desacords
Rubalcaba també va valorar el discurs de Mariano Rajoy i va criticar durament les polítiques econòmiques i les “retallades de drets” que ha portat a terme el govern espanyol. Però quan va tocar parlar de Catalunya i la consulta, va coincidir amb els arguments del PP i va destacar que a Catalunya li “aniria pitjor si marxés d'Espanya, però a Espanya també li aniria pitjor”. També va valorar el discurs de Rajoy el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que creu que Rajoy “suspèn clarament” en la gestió “pel que fa a Catalunya”.