Els fronts oberts de Putin

Quan falta poc més d'un mes per als Jocs Olímpics a Sotxi, el president rus, Vladímir Putin, ha rebut un cop fort amb el doble atemptat a Volgograd, que posa en evidència els grans problemes de seguretat que hi ha a Rússia i la incapacitat dels serveis d'intel·ligència per prevenir els actes terroristes de grups armats que actuen sobretot al Caucas Nord, però també en altres regions de Rússia.

Els experts assenyalen que l'autoria de l'atemptat podria portar el segell de l'Emirat del Caucas, l'estructura clandestina liderada per Doku Umàrov, que vol la creació d'un estat regit per les lleis islàmiques al sud de Rússia. De tota manera, no tota la violència que sotraga la regió es pot qualificar d'islàmica, ja que les indiscriminades operacions antiterroristes que es duen a terme també generen molt descontentament entre la població d'una zona que té molts problemes, sobretot econòmics, i també hi ha un complicat entramat d'estructures que no tenen res a veure amb l'islam que es dediquen al negoci de la violència i que podrien tenir vincles fins i tot amb la policia i amb els serveis secrets.

Quan hi ha atemptats, com el de la tardor a Volgograd, sempre hi ha alguna veu crítica que n'atribueix l'autoria a les mateixes estructures que els haurien de prevenir perquè el Kremlin continuï destinant grans recursos als que protagonitzen una inacabable guerra contra el terrorisme. En el cas dels atemptats d'ara, aquesta teoria conspirativa sembla que s'hauria de descartar, perquè els Jocs de Sotxi són un gran projecte geopolític per al Kremlin, que precisament darrerament s'ha esforçat molt per millorar la imatge i allunyar els fantasmes dels boicots.

Durant aquest 2013 Rússia ha recuperat cert protagonisme, sobretot per culpa de la guerra de Síria, en la qual Moscou es posa la medalla per haver contribuït a frenar una intervenció estrangera. Aliat del règim de Baixar al-Assad, el Kremlin ja s'ha vist recompensat per la fidelitat i el 25 de desembre Moscou i Damasc van signar un acord perquè Rússia exploti jaciments d'hidrocarburs en aigües sirianes del Mediterrani.

A més, també al desembre, Moscou ha fet una altra mostra de força durant les grans protestes dels partidaris de la integració europea i de l'allunyament de Rússia que han sotragat Ucraïna. El Kremlin ha concedit un crèdit de 15.000 milions de dòlars a Ucraïna i li ha rebaixat en un terç el preu del gas. La reducció s'ha de revisar cada quatre mesos i així Moscou té Ucraïna lligada per poder negociar la creació d'un consorci en què Gazprom també pugui controlar el gasoducte ucraïnès que porta combustible cap a Europa. En uns moments en què se sent fort gràcies al context internacional, Putin s'ha tret uns quants pesos del damunt amb l'amnistia i els alliberaments, però el terrorisme l'ha tornat a debilitar. El cas especialment incòmode era el de Greenpeace, perquè tenir pendents de judici per vandalisme al mar vint-i-sis estrangers hauria pogut aigualir la celebració dels Jocs. Quan els activistes van quedar en llibertat sota fiança ja es veia que l'objectiu era només espantar els que gosin posar-se amb els plans estratègics de Rússia. De fet, Putin va dir molt clar que esperava que aquest cas fos una “lliçó” i Gazprom ja ha començat a extreure petroli de l'Àrtic. De retruc, també han quedat en llibertat les dues Pussy Riot, que haurien sortit de la presó just després dels Jocs i ja han fet una crida a boicotejar-los. A Putin no li deuen fer por aquestes noies, més admirades a Occident que a Rússia, i fins i tot potser pensa que podrien donar una nota de color que li permeti dir que al seu país hi ha llibertat d'expressió.

Un altre gol del cap del Kremlin és l'indult de Khodorkovski, guiat per motius humanitaris, perquè el que ha estat qualificat d'enemic número u de Putin té la mare malalta, i l'home fort de Rússia li ha permès sortir de la presó vuit mesos abans. De moment, l'exmagnat ha anunciat que no es vol dedicar a la política i ja ha provocat crítiques de gent que li havia donat suport quan va defensar que el Caucas Nord és de Rússia perquè aquest país l'havia conquerit i va dir que estava disposat a anar a la guerra per defensar la integritat territorial del país.

Els assistents als Jocs no podran desplegar pancartes que demanin l'alliberament de les Pussy Riot, de Khodorkovski ni dels ecologistes de Greenpeace, però segurament sí que es veuran moltes banderes amb l'arc de Sant Martí, perquè la comunitat internacional està indignada amb la llei contra la propaganda homosexual entre menors d'edat que enguany s'ha aprovat a Rússia. El mateix dia que Khodorkovski era alliberat, un jutge condemnava a tres anys de presó Ievgueni Vitiixko, un ecologista que denuncia que l'Estat no ha complert amb les responsabilitats mediambientals a Sotxi durant les obres olímpiques. Aquella mateixa setmana, un grup d'activistes circassians van ser detinguts tres dies de manera il·legal per ser interrogats com a sospitosos d'extremisme. Els circassians estan en contra dels Jocs, perquè se celebren on ells consideren que l'imperi tsarista va cometre genocidi contra el seu poble ara fa 150 anys durant la conquesta russa del Caucas.

Putin s'ha esforçat molt per millorar la imatge, però encara li queden molts problemes per resoldre.