Diplomàcia sigil·losa
La carta de Mas és tan sols la punta de l'iceberg d'una tasca de formigueta en l'àmbit exterior al llarg de l'últim any
Els contactes bilaterals s'intensificaran el 2014, i es pensa en viatges a la Xina i els EUA
La carta que Artur Mas ha enviat a tots els mandataris de la UE per informar-los i demanar-ne l'empa-
ra per la consulta del 9 de novembre protagonitzava ahir totes les portades de la premsa catalana i estatal, però es pot dir que és l'excepció que confirma la regla. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat fins ara l'estratègia política per internacionalitzar el conflicte és la seva discreció, en el que el secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, ha batejat com a “diplomàcia sigil·losa”. I és que, en efecte, la missiva no és més que la punta de l'iceberg d'una acció molt més àmplia, fora dels focus, que s'ha anat desenvolupant l'últim any, i que encara s'intensificarà més en el que ve. I que té un tret de sortida clar: la manifestació de la Diada del 2012.
No és que no s'hagués fet res abans en matèria exterior. Sota la direcció del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, el tripartit ja va iniciar una política de presència al món reflectida en diversos viatges i l'obertura de delegacions a Nova York, Londres, Berlín i París. També en principi a Buenos Aires, si bé després l'executiu de CiU la va tancar arran de la crisi i les exigències dels llavors socis del PP. Va ser, però, tan sols un breu parèntesi, ja que la històrica manifestació de Barcelona fa 16 mesos va canviar definitivament el rumb del govern, que en posar fil a l'agulla a l'exercici de l'autodeterminació va decidir que calia potenciar sobretot l'acció exterior. Un factor que pot ser clau per a la recerca de suports per la consulta davant la negativa estatal, però també perquè del reconeixement internacional dependrà l'èxit d'una eventual declaració unilateral d'independència.
Premsa internacional
La primera pedra va ser la creació, ja l'octubre del 2012, del programa Eugeni Xammar, per potenciar amb veu pròpia els interessos de Catalunya en la premsa internacional arran del sobtat i creixent interès mediàtic, i neutralitzar així la visió fins llavors esbiaixada que del cas solien donar els corresponsals a Madrid. En aquest temps, a banda de les notícies que ha generat el mateix procés, s'han programat visites de periodistes estrangers –ara ja se n'està preparant una altra– i s'han enviat notes i articles amb un èxit prou notable, si es té en compte el creixement exponencial de la quota mediàtica del cas català, i el discurs més o menys procliu a la consulta que ha anat construint, sobretot, la premsa anglosaxona, però cada cop més també la francesa i fins i tot l'alemanya.
L'arquitectura de govern
En tot cas, el veritable redisseny de l'estratègia exterior arribaria després de les eleccions del 25 de novembre. A falta, per raons d'austeritat, de la promesa conselleria pròpia, al gener el jove Roger Albinyana, de perfil netament sobiranista, prenia el relleu, sota la tutela del conseller de la Presidència, Francesc Homs, al veterà diplomàtic Senén Florensa com a cap visible de la potenciada secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, un afegitó aquest gens casual. El canvi de peces es complementava amb l'arribada d'Albert Royo, que havia ocupat el càrrec d'Albinyana amb Carod, a la secretaria general del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, per tal de rellançar i reorientar l'activitat de l'antic Patronat Catalunya-Món, un ens de caràcter semiprivat. La nova llei ara en tramitació al Parlament, que desplegarà les competències de l'Estatut, acabarà de posar ordre a tot l'entramat d'acció exterior, i de passada la blindarà davant l'intent del govern estatal de controlar-la amb la seva pròpia llei.
La implicació de Mas
Albinyana i Royo s'han repartit la feina de pedagogia exterior en aquests mesos, amb l'ajut inestimable del mateix Mas. Tal com segurament repassarà dimarts en la compareixença que farà per fer balanç de l'any i exposar les perspectives del 2014, el president, que el 2012 ja havia estat a l'Estat nord-americà de Massachussetts i a Rússia, va sortir de viatge oficial el 2013 al Brasil, Israel i l'Índia per promoure-hi acords de cooperació econòmica, l'altre gran objectiu de la diplomàcia catalana, però també per fer pedagogia en primera persona so-
bre l'aspiració d'exercir el dret a l'autodeterminació.
Amb aquest fi ha anat també tres cops a Brussel·les, una destinació que de ben segur repetirà enguany. Al 2014 no es preveuen ara mateix grans viatges, si bé no es descarta una incursió a la Xina, ja anhelada de fa anys, i fins i tot alguna altra als Estats Units. Però és que, a banda, segons confirmen fonts del govern, “no ha passat setmana” que Mas no s'hagi reunit amb cònsols, ambaixadors o representants d'altres governs. “Hi ha molt interès al món, i els consolats a Barcelona treuen fum; potser és un afer intern, tal com diu el govern espanyol, però interessa molt als espectadors exteriors”, apunten.
Contactes bilaterals
La secretaria, en paral·lel, i amb la idea d'erigir-se com a interlocutor per informar del procés, ha intensificat els contactes bilaterals amb altres països, oficials o informals, directament amb els governs o a través dels consolats i ambaixades, si bé la majoria han estat privats per no incomodar els interlocutors i evitar l'enuig espanyol. La feina és de formigueta, però sembla que comença a fer forat, ja que si bé és cert que a fora més aviat es rebutja la idea d'un nou estat per no obrir precedents i maldecaps, i menys contra la voluntat d'Espanya, alhora cada cop semblen més conscients del dret que té Catalunya a votar el seu futur polític.
Una opinió en què també han d'haver ajudat els dos memoràndums explicatius que s'han enviat en els últims mesos a 45 de les principals potències mundials, l'últim també a organismes com ara l'ONU o el Fons Monetari Internacional. El 2014 ja se'n preparen un parell més, que es podrien arribar a doblar segons com evolucioni tot.
La diplomàcia pública
La tasca de Diplocat s'ha orientat als cercles extraoficials. A més de publicar argumentaris sobre el procés per a ús privat, l'ens ha impulsat un programa de visites a Catalunya d'escriptors, professors i polítics estrangers perquè coneguin el cas sobre el terreny, ha organitzat conferències en l'àmbit universitari a París, Londres, Sevilla i Uppsala, amb ponents favorables i contraris a la independència, ha obert iniciatives divulgatives a les xarxes socials i ha creat un màster per a la formació d'un futur cos diplomàtic català al món.
Tot i que és un “afer intern”, l'interès és molt gran a l'exterior
