Esperança i recel pel procés

El procés que s'està vivint “al sud”, a la Catalunya encara autonòmica, ha despertat expectació i esperança a la Catalunya del Nord, fins al punt que actes i manifestacions catalanistes que reunien, fins fa poc, una migrada assistència ara mobilitzen milers de persones. El 9 de novembre del 2013, a les 16.59 exactament, tres mil persones van encerclar a Perpinyà les institucions franceses presents a la capital de la Catalunya del Nord. La cadena humana –feta un any abans de la data anunciada per a la consulta– va seguir el model de la Via Catalana, amb el nom de Via del Nord. L'hora triada evocava l'any 1659, quan els regnes d'Espanya i França van signar el Tractat dels Pirineus, que va representar la incorporació de les comarques nord-catalanes al reialme de França.

La secció nord-catalana de l'ANC, anomenada Catalunya Nord per la Independència, promou iniciatives per fer conèixer la situació catalana arreu de l'Estat francès, com el Col·lectiu Oliba, format per artistes i intel·lectuals catalans de ciutadania francesa que demanen als mitjans francòfons que s'interessin pel “moviment que podria fer de Catalunya un nou estat”. Entre els signants, hi ha el director del Teatre de l'Arxipèlag, Domènec Reixach; l'historiadora de l'art Josefina Matamoros; els músics Raph Dumas, Carles Sarrat, Daniel Tosi i Gerard Jacquet; els periodistes Jacques Queralt, Sébastien Girard i Aleix Renyé; els escriptors Renada-Laura Portet, Joan-Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís i Eliana Thibaud-Comelade; els universitaris Joan Peytaví i Robert Marty; l'exdiputat europeu Miquel Mayol, i representants del món editorial i del cinema.

La situació política al sud de la frontera –i els canvis geopolítics que podria representar– ha generat força interès en la classe política. Les valoracions del procés català, però, divergeixen. Dirigents dels partits UMP i UDI (conservadors i centristes) s'hi declaren obertament favorables, com els senadors François Calvet i Jean-Paul Alduy i l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. Calvet, després de reunir-se amb Artur Mas, declarava: “En la futura Europa federal, la Catalunya del Nord i la Catalunya del sud tornarem a estar unides.” No ho valora de la mateixa manera el president socialista del Llenguadoc-Rosselló, el nord-català Christian Bourquin, que afirma: “Qui pensi que la Catalunya del Nord pot tenir un futur fora de les fronteres estatals franceses, comet un error polític i estratègic.”

Les Amis de la Catalogne-Els Amics de Catalunya és un lobby de la Catalunya del Nord que agrupa empresaris, advocats, polítics i societat civil per reflexionar sobre “quin paper es pot jugar i com es pot ajudar des de la Catalunya del Nord” en el procés sobiranista. El think tank nord-català Opencat es va felicitar de l'èxit de la Via Catalana i va advertir: “La independència del sud no és la panacea del nord; la idea d'una solidaritat catalana envers la Catalunya del Nord consecutiva d'una eventual independència és falsa i pot fer mal.”