Cristina, imputada de nou
El jutge Castro li imputa delicte fiscal i blanqueig, i la cita a declarar el Dia de la Dona Treballadora
El fiscal i l'advocat de l'Estat s'oposen a la imputació i la Casa del Rei es limita a mostrar “respecte”
Miquel Roca presentarà recurs
El “martiri” fins ara eteri del cas Nóos del qual s'havia lamentat amargament el secretari de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, es va convertir ahir en una penitència de 227 pàgines que embolcalla la segona imputació de la infanta Cristina de Borbó i Grècia, la filla petita del rei Joan Carles, per blanqueig de capitals i delicte fiscal. Després que l'Audiència i l'Estat –a través del fiscal– bloquegessin la primera imputació, el jutge José Castro ha aprofundit un rastreig de nou mesos de la comptabilitat de Nóos i de la infanta entre el 2002 i el 2012, i arriba a la conclusió que hi ha prou indicis penals per contrastar els fets de viva veu i cara a cara amb la filla del rei. La data de la citació al jutjat de Palma elegida per Castro amaga, alhora, una picada d'ullet: el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.
El jutge Castro no havia ocultat el seu calendari de treball i la imputació era un escenari no imprevist a La Zarzuela, però el caprici de l'agenda va fer que el nou revés a la monarquia espanyola es produís l'endemà que el rei Joan Carles reaparegués en públic balbucejant i perdent el fil del seu discurs escrit en la Pasqua Militar. La Casa del Rei es va limitar ahir a mostrar “respecte”.
En els seus 227 folis, el jutge burxa en una de les contradiccions del procés: el presumpte desconeixement de la infanta de l'activitat d'Aizoon, quan aquesta societat era compartida 50% amb el duc de Palma i compartia seu amb l'Institut Nóos (carrer Beethoven 9), en teoria sense ànim de lucre. Una hipòtesi, la del desconeixement, que no es va aplicar a l'esposa del soci d'Urdangarin, Diego Torres. “L'aprofitament que en benefici propi i en el del seu marit sembla que [Cristina de Borbó] ha protagonitzat per part del diner obtingut a través de les despeses personals [amb diners d'Aizoon], la fa mereixedora del fet que com a mínim hagi de facilitar explicacions per un suposat delicte de blanqueig de capitals”, resa la resolució del jutge Castro. Entre les irregularitats, esmenta el fet de carregar despeses personals i de treballadors domèstics a Aizoon, així com la facturació del lloguer d'habitatge (per pagar menys a Hisenda) quan, alhora, l'entitat no repartia dividends.
“No trontolla l'Estat”
En la seva argumentació, el jutge Castro sembla tan conscient de lluitar contra la fiscalia i l'Audiència que esvaeix qualsevol bri de terratrèmol institucional. “No crec que faci trontollar els fonaments de l'Estat, sinó al contrari”, arriba fins i tot a justificar-se. Això no obstant, si la infanta Cristina acaba descendint la fotogènica rampa d'accés al jutjat de Palma, serà el primer cas en 37 anys de monarquia constitucional espanyola en què acudiria a declarar com a imputat un membre de la família reial.
Fins ara el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, s'ha oposat a la imputació de la infanta adduint que seria una “discriminació” per raó de qui és. Un criteri que el fiscal de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce –triat pel govern de Rajoy i dependent del ministre de Justícia–, i l'advocat de l'Estat han mantingut en contra del jutge Castro.
En un pronunciament en calent, l'advocat de la infanta Miquel Roca no va dissimular la contrarietat per la imputació de la seva clienta. “Evidentment que discrepo d'aquesta decisió judicial i, com a advocat de la infanta, hi recorreré en contra”, va voler anticipar Roca. El seu altre advocat, Jesús María Silva, però, no veu del tot malament que la infanta parli davant el jutge. “És una possibilitat que no descarto; si tantes ganes hi ha d'escoltar-la, que s'expliqui”, va dir. Més loquaç era l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, que considera que aquesta segona imputació és “més tècnica”. I vol dir això que és més fàcil de defensar? “Tant de bo!”, es va limitar a dir. Tot i que va confessar que s'imaginava que al seu client l'hauria disgustat la imputació de la seva esposa, Vives va dir que no tem un judici. “Jo m'ho passo bé als judicis, és la meva feina!”, va ironitzar.
El termini per presentar recurs és de cinc dies. L'intent primigeni del jutge Castro de processar la infanta ja va ser paralitzat a l'abril per l'Audiència de Palma. La segona imputació de Cristina revifa el missatge reial nadalenc del 2011, quan l'ombra de la sospita només tenallava el duc de Palma i no la filla del rei. “Quan es produeixen conductes irregulars que no s'ajusten a la legalitat o a l'ètica, és normal que la societat reaccioni. Afortunadament vivim en un estat de dret i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d'acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom”, va sentenciar el rei Joan Carles una no tan llunyana vigília de Nadal del 2011, quan no es podia imaginar encara que aquelles paraules –amb Urdangarin al cap– podrien aplicar-se un dia a sang de la seva sang.
LA DATA
“Com a mínim mereixedora de facilitar explicacions”
Motiu de la imputació
“L'aprofitament que en benefici propi i en el del seu marit sembla que [Cristina de Borbó] ha protagonitzat per part del diner obtingut a través de les despeses personals [amb diners d'Aizoon], la fa mereixedora del fet que com a mínim hagi de facilitar explicacions per un suposat delicte de blanqueig de capitals”
Sospita amb Aizoon
“Cap d'ells [Urdangarin i la infanta] va haver d'experimentar necessitats econòmiques quan van conformar durant tots els exercicis el no-repartiment de dividends. Aquesta actitud, perfectament ajustada a dret, no s'adiu amb les següents conductes: carregar a Aizoon les seves despeses personals i familiars, que aparentment lloguessin una part del seu habitatge familiar a Aizoon facturant-li mensualment cadascú el lloguer, quan és sabut que aquesta entitat no tenia estructura cridada a ocupar aquest espai [...]”
Sòcia del seu marit
“Seria desitjable que Cristina de Borbó i Grècia expliqués les motivacions que la van dur a participar l'11 de febrer del 2003 en la constitució d'una societat que el seu marit bé podria haver constituït d'una manera unipersonal i que, almenys formalment, mai no ha repartit beneficis”
