La via cap a Madrid
El bloc sobiranista fa un nou pas avui aprovant sol·licitar a l'Estat la delegació de competències per convocar un referèndum
L'article 150.2 de la Constitució es va aplicar el 1996 quan el govern del PP va acceptar transferir el trànsit arran del pacte del Majestic
El debat podria celebrar-se al Congrés entre el febrer i el juny
El pròxim pas serà designar els tres diputats que defensin
la proposta a Madrid
El debat sobre la convocatòria d'un referèndum per decidir el futur del país obre avui el nou període de sessions al Parlament i dóna el tret de sortida a les negociacions per endegar oficialment el procés sobiranista. Un camí que va començar el 12 de desembre amb l'anunci de la data i la pregunta, i que es reprèn avui amb un simbòlic truc a la porta del Congrés dels Diputats per sol·licitar la competència en matèria de referèndum.
La possibilitat de traspassar competències de l'Estat a la Generalitat és del tot legal d'acord amb l'article 150.2 de la Constitució i així ho defensaran avui els impulsors de la iniciativa parlamentària (CiU, ERC, ICV i la CUP) en el ple que començarà a les 11 del matí a la cambra catalana. Aquest article constitucional estableix que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèries de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”. Però les vegades que s'ha arribat a aplicar es poden comptar amb un sol dit: va ser l'any 1996, quan l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, negociava amb el seu homòleg a Madrid, José María Aznar, el suport al govern espanyol. Un dels punts de l'anomenat pacte del Majestic va ser el traspàs de les competències en matèria de trànsit a la Generalitat. Mai abans s'havia accedit a aplicar-lo, tot i que Pujol també ho va intentar amb un govern del PSOE liderat pel president Felipe González.
Via constitucional
Ara el bloc sobiranista al Parlament recull el que considera que és una via legal per convocar referèndums, i així ho deixa escrit en l'exposició de motius que encapçala la proposició de llei que es vota avui. “Amb aquesta iniciativa el Parlament vol impulsar l'aplicació d'una via constitucional i legítima”, s'assenyala en l'escrit. No en va, el traspàs de competències de l'Estat a la Generalitat és una vella reivindicació que ja es va incloure en la redacció de l'Estatut d'Autonomia, el 2005. Aquest punt, però, va ser eliminat pel ribot de Madrid.
La tramitació de la proposició de llei es fa per via d'urgència, que permet que quedi aprovat en un sol ple, ja que els grups parlamentaris no poden presentar esmenes al text. Sí que disposaran, en canvi, de quinze minuts cadascun per explicar el seu sentit de vot. Un cop acabades les intervencions, es procedirà a la votació, en què es preveu que el text resulti aprovat gràcies als vots afirmatius de la majoria que configuren els diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA. Els tres parlamentaris de la CUP, tot i haver donat suport al text, ja han expressat que premeran el botó de l'abstenció, ja que consideren que per consultar als catalans no cal el permís de l'Estat. El protagonisme de la votació se l'emportarà la bancada socialista després de l'estira-i-arronsa entre els diputats que no han aconseguit a hores d'ara la unificació del vot. A la retirada ja anunciada del diputat Àngel Ros, la incògnita se centra ara en l'opció que prendran la resta de socialistes crítics amb la direcció del grup, que vol fer pinya expressant un no a la proposta sobiranista.
Aprovat el text, que concentra l'únic punt de l'ordre del dia, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, trametrà a la mesa del Congrés dels Diputats la proposta. El debat se celebraria entre els mesos de febrer i juny, segons el calendari que ordeni el president, Jesús Posada. El Parlament serà l'encarregat de designar els tres diputats catalans que haurien de defensar la proposta a la cambra espanyola. Tanmateix, en cas que la tramitació s'alenteixi, els grups catalans ja han anunciat que serien els seus representants al Congrés els que podrien optar com a grup parlamentari a portar el text a debat.
L'objectiu del bloc sobiranista és que, en cas que s'accepti la delegació de la competència, fet pràcticament improbable d'acord amb les manifestacions contràries fetes públiques pels representants del govern espanyol i els diputats del PSOE, la convocatòria i l'organització del referèndum quedaria en mans de l'executiu català. La regulació de la consulta es faria a través de la llei de consultes del 2010, que està aprovada però pendent de sentència del Tribunal Constitucional o bé amb la norma que sobre consultes no referendàries enllesteixen a la cambra catalana els grups catalans.
En el text que es vota avui, els partits també assenyalen que es tractaria de celebrar un referèndum consultiu, el resultat del qual obligaria l'Estat i la Generalitat a “negociar de manera lleial i sense dilacions el procés a seguir per convertir en realitat jurídica la voluntat expressada a les urnes”. Les referències a una entesa entre els dos executius són múltiples al llarg del text si bé condicionen la consulta als terminis establerts: abans que finalitzi el 2014 i la convocatòria correspondria a la Generalitat.
