La consulta a Madrid, el PSC a l'UCI
CiU, ERC, ICV-EUiA i tres diputats del PSC voten a favor de demanar el referèndum al Congrés
Pere Navarro reclama als díscols que deixin l'escó
La consulta ja fa via cap a Madrid amb el suport de 87 diputats. Un viatge que serà d'anada i de tornada, perquè el govern espanyol ha repetit per activa i per passiva que no acceptarà cap mena de negociació, però que servirà per carregar de raons tot el procés català. Una transició nacional que va avançant segons la pauta marcada, tot i que ja ha deixat el primer damnificat polític pel camí, el PSC, com es va visualitzar ahir en el ple del Parlament.
El projecte socialista s'està esberlant i tres diputats, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura, van trencar la disciplina de grup i es van situar al costat del sí de CiU, ERC i ICV-EUiA. Una decisió que pot tenir dures represàlies, perquè la direcció els exigeix que deixin l'escó, un escenari que els crítics no preveuen. Pere Navarro els ha donat temps fins dilluns perquè “reflexionin”.
L'afer socialista va eclipsar, en part, la solemnitat que envoltava el ple d'ahir. Una data que estava marcada en vermell en el calendari sobiranista, perquè és un altre pas endavant cap a la consulta després que s'hagi acordat la data i la pregunta. La transcendència del que es debatia al Parlament, la denominada via 150.2 per reclamar a l'Estat que traslladi les competències a Catalunya per convocar un referèndum, es notava mirant la tribuna de convidats. Una llista de personalitats que només es pot veure els dies importants: Jordi Pujol, Ernest Benach, Xavier Trias, Joan Rigol, Muriel Casals o els quatre presidents de la Diputació. Mentrestant, a fora mig miler de persones donaven suport al referèndum en una concentració convocada per l'Assemblea Nacional Catalana.
“Votar és democràcia”
CiU, ERC i ICV van intentar convèncer fins a l'últim segon el PSC perquè es desmarqués del bloc del PP i Ciutadans o evités votar no. Un dels aspectes que van esgrimir és que la proposició de llei que es portarà a Madrid només parla de poder votar i de celebrar una consulta acordada amb l'Estat, una estratègia que propugna el PSC. També van subratllar que el programa electoral socialista incloïa el dret a decidir. Dues clares contradiccions, segons les formacions sobiranistes. “No ha de costar tant defensar allò que és essencial, el dret a vot”, ressaltava la secretària general d'ERC, Marta Rovira, mentre que el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, redoblava la pressió: “Navarro enterra una llarga tradició. Les forces catalanistes sempre havíem estat juntes en temes de país.” En aquest mateix sentit, van recordar al govern espanyol que encara té una “última oportunitat” per desbloquejar l'atzucac i donar sortida a les reivindicacions dels catalans.
Però el PSC hi va fer oïdes sordes i el seu portaveu, Maurici Lucena, va criticar que no és just primer de tot definir la data i la pregunta unilateralment i després demanar el permís a La Moncloa. “Votarem en contra perquè el que es planteja encara dificulta més la celebració de la consulta”, va indicar Lucena, que va rebre uns tímids, per no dir timidíssims aplaudiments de la bancada socialista, on Àngel Ros ja no hi era. Un símbol de la tensió que ahir regnava a la formació de Navarro.
A l'hora de la votació, cap gran sorpresa. CiU, ERC i ICV-EUiA van donar el vistiplau a la resolució, la CUP es va abstenir i el PP i Ciutadans hi van dir no, igual que 16 del 20 diputats del PSC. Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli, com ja havien insinuat el dia abans, van votar sí. Per la seva part, Rocío Martínez-Sampere, que dubtava sobre si s'havia d'abstenir, va acabar situant-se al costat de la direcció, però va anunciar que renunciava a continuar a l'executiva.
Aplaudiments sonors
Un cop la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va llegir els resultats, bona part dels diputats van començar a aplaudir. Una sonora ovació per celebrar la proposició de llei, que després es va dirigir, espontàniament, cap als diputats crítics del PSC –Geli ho contemplava dreta des del seu escó i amb un punt d'emoció–. Ja a fora de l'hemicicle, Xavier Trias, Ernest Benach, Jordi Pujol o Dolors Camats es van abraçar efusivament a l'exconsellera de Salut, a qui se li va escapar més d'una llàgrima.
El vodevil socialista no es va acabar aquí. Els tres diputats crítics van convocar una roda de premsa per explicar el seu argumentari i van remarcar que s'havien decantat pel sí per “consciència” i per “fidelitat al “país” i també perquè el programa electoral del PSC recollia la proposta d'un referèndum acordat i pactat amb La Moncloa. La direcció socialista no va trigar a reaccionar ni un segon i, mentre els tres diputats encara atenien els mitjans, Maurici Lucena ja anunciava que els reclamaria que deixessin l'escó.
El terratrèmol socialista va tenir conseqüències més enllà de les parets del Parlament. L'ala catalanista va impulsar un manifest de suport als díscols –ahir ja l'havien signat 122 càrrecs– i també hi va haver algunes dimissions al territori.
LES XIFRES
Dos procediments paral·lels
Després que s'acabés el ple, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va enviar al president del Congrés, Jesús Posada, la proposició de llei que s'acabava d'aprovar. Les pròximes setmanes els partits escolliran els diputats que aniran a Madrid a defensar en nom del Parlament la resolució. CiU ja ha descartat que ho faci el president, Artur Mas, i tot indica que ERC tampoc triarà Oriol Junqueras. Un cop el document arribi a Madrid, la mesa del Congrés, amb majoria del PP, modularà la velocitat de la tramitació i la inclourà en el bloc d'iniciatives dels parlaments territorials –es podria debatre al setembre perquè hi ha cua–. Preveient aquesta dilació, els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA a Madrid entraran la setmana vinent el mateix text, un procediment que hauria de ser més ràpid, perquè s'aprofitaria la quota que tenen les formacions per presentar proposicions. CiU disposa d'aquesta eina al març.
