“Ja n'hi ha prou de dir qui és patriota i qui no ho és”

No. En un moment de frontisme, la posició del PSC és la que ha mantingut sempre històricament: ni estem amb el radicalisme nacional català ni amb l'espanyol. Volem mantenir la nostra relació amb Espanya però en un nou projecte federal. És la nostra postura. Els que s'allunyen són els crítics. El soroll es produeix per part d'aquells que internament no accepten el resultat del debat. Això jo no ho puc resoldre. Ho sento.

Vam fer un debat, portem propostes i votem una posició de síntesi, entre tots, a favor d'una consulta legal i acordada i d'un projecte de reforma federal. El problema és que els crítics no accepten el resultat del debat. Això és una dificultat. Faríem el mateix que fem ara si sorgís un grup de crítics minoritari favorable a aproximar-se a l'espanyolisme ranci del PP i Ciutadans. L'actual direcció actuaria exactament de la mateixa forma. Que tothom ho tingui clar! Ja n'hi prou! Ja n'hi ha prou de dir qui és digne i qui és indigne, qui és patriota i qui no és patriota. Que ningú ens doni lliçons.

Nosaltres ja hem dit què farem. Els hem demanat l'acta de diputat perquè han votat en contra d'una decisió del consell nacional del partit. Però ells han pres una decisió individual i no volen tornar-la. En una setmana ells han pres dues decisions individuals contràries al que el partit proposava. Molts militants del partit no estan d'acord amb aquesta decisió individual. Si segueixen així i no corregeixen quedaran eximits de tota la responsabilitat col·lectiva que tenien al grup parlamentari. A partir d'ara es queden dins del grup però ja poden seguir actuant individualment. Ja està.

Ells són els que han de reflexionar sobre les seves decisions i sobre si respecten les decisions del col·lectiu o actuen individualment. Nosaltres no hem de donar més garanties. Qui ha de retallar les distàncies són ells. Nosaltres som al mateix lloc que érem abans. La direcció del partit continuarà fent la mateixa feina que ha fet fins ara. La senyora Marina Geli ha pres una decisió individual per poder mirar a la cara del seu fill, molt bé, sí, molt respectable. Però... quin respecte tenen aleshores a Àngel Ros? Ell a la seva família ja no els pot mirar a la cara per haver cedit la seva acta de diputat? Doncs Ros pot fer-ho amb més dignitat, perquè pot mirar a la cara de la seva família i dels seus companys de partit. Aquesta és la diferència.

Nosaltres hem de continuar fent la nostra. Ells han de reflexionar i pensar on estan i on volen estar. Són el PSC? D'acord, és veritat, però han d'acceptar tot el que decideix el PSC.

Igual que ells tampoc van ser castigats quan van desobeir el PSC en la votació de la Declaració de Sobirania fa un any. Això no és un pati d'escola. No es poden culpar els uns als altres. Sempre hem fet política. Prenem decisions com a partit i s'han de respectar.

Nosaltres només plantegem que la posició del partit ja està definida i decidida. Ells són els que han de decidir què fan.

La direcció el que farà és explicar la seva proposta de reforma federal i continuar treballant per solucionar els problemes de la gent. No és qüestió de moure's. Interpretem que hi haurà un xoc i, amb el temps, la tercera via obrirà vies de solució.

Aquests són els pressupostos que CiU va pactar amb el PP. Ara li dóna suport ERC. Sempre he dit que la Generalitat té moltes dificultats econòmiques, però s'han de canviar les prioritats. Exemples: CiU i ERC volen privatitzar les depuradores d'aigua, i nosaltres no hi estem d'acord; o CiU i ERC destinen 15 milions a unes urnes per a una consulta que saben que no es farà, i no tenim tres milions d'euros per a beques menjador. Digui el que digui el president, hi ha nens que no fan un àpat correcte. És com una broma. No parlo de grans inversions però sí que m'agradaria que la Generalitat pensés en la dignitat de les persones. En plena crisi jo defenso un gran pacte de govern entre CiU i el PSC.