Parèntesi pressupostari
Mas i Junqueras tiren endavant els seus primers comptes, i ICV i la CUP marquen distàncies després de l'acord sobiranista sobre la data i la pregunta
El president descol·loca Navarro en plena crisi interna al PSC
Unitat sobiranista, divisió pressupostària. CiU i ERC van empènyer ahir l'aprovació definitiva dels comptes del 2014 en el ple de la tornada a la normalitat després del pacte idíl·lic sobre la data i la pregunta de la consulta. Amb la reclamació de la competència per convocar el referèndum ja al Congrés i un Mariano Rajoy d'accentuada bel·ligerància, ICV-EUiA i la CUP van marcar distàncies amb els socis de governabilitat. “100% a favor del dret a decidir, 100% a favor dels drets socials”, sentenciava Joan Herrera a Artur Mas. La sessió de control al president de la Generalitat va obrir una jornada de retorn a la gestió del mentrestant de la consulta en un hemicicle colpit per la crisi del PSC, amb els crítics arraconats al galliner del grup parlamentari de Pere Navarro.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va justificar el suport republicà a uns comptes de “resistència” en ple procés. Ancorat en el possibilisme, Mas va reiterar que –tot i no ser els “ideals”– són els que destinen proporcionalment més recursos a la despesa social. Aquest és el principal argument que han esgrimit els d'Oriol Junqueras per avalar uns comptes amb noves taxes que no concreten l'ingrés de 2.300 milions en concessions i privatitzacions, i que assumeixen el manteniment de les retallades, condicionades pel compliment d'un estricte dèficit de l'1% del PIB. Després d'un 2013 de pròrroga basada en els últims pressupostos de CiU aprovats amb el PP, els republicans es van exposar al desgast que pot comportar facilitar el sustent de qualsevol govern que maniobra amb la impopular austeritat. Era el colofó d'un any de garantida estabilitat parlamentària. La resta d'aliats sobiranistes, ICV i la CUP, estaven decidits a aprofitar l'ocasió per marcar caràcter d'esquerres.
Herrera va acusar Mas d'aplicar “despotisme il·lustrat” en la gestió; la desqualificació presidencial al pla de Rajoy contra la independència, com a boomerang dialèctic. L'ecosocialista tampoc no va oblidar les retallades i el cas Palau i el de les ITV. Mas va admetre que la intervenció “severa” d'Iniciativa potser havia de “compensar que després hi hagi altres escenaris d'acord” en l'àmbit sobiranista “més positius”, a criteri del president. En la mateixa línia, el cupaire Quim Arrufat va relligar els comptes amb el manteniment governamental de les elits empresarials i financeres.
Navarro, però, va ser el gran damnificat de la sessió. Amarat de la sagnia interna, el primer secretari del PSC va preguntar a Mas com pretenia garantir la “cohesió social”, i el va acusar de mantenir crides “hipòcrites” de negociació amb Rajoy.
Navarro, descol·locat
“Agafaré la seva manera d'actuar per fomentar el diàleg”, li va deixar anar el també líder de CiU posant el dit a la nafra. El president va insistir que La Moncloa ha rebut ja molts “missatges” de la Generalitat per desencallar les converses sobre la consulta. També va desactivar les crítiques socialistes a la reunió que Mas va mantenir amb el president de la Llombardia i dirigent de la xenòfoba Lliga Nord, Roberto Maroni, tot recordant a un desmemoriat Navarro que Alfredo Pérez Rubalcaba també s'hi va reunir el 2011 quan l'actual líder del PSOE era ministre i Maroni ocupava la cartera d'Interior italiana.
Mas va respondre en paral·lel a Herrera que el president de Baden-Württemberg, dels Verds, també el va rebre. El fet és que el gabinet presidencial va esquivar divendres la compromesa fotografia excloent la reunió de l'agenda de Mas, però no es va negar a entrevistar-s'hi per cortesia institucional, tot i voler marcar distàncies amb la Padània.
“No fracassarà”
El parèntesi pressupostari no va esborrar la consulta del ple. Alícia Sánchez-Camacho, preparada pel desembarcament de la direcció popular a Barcelona, va vaticinar que Rajoy frenarà totes les vies legals i va instar Mas a acceptar l'oferta de millora del finançament que li faci La Moncloa a canvi del referèndum. “Mal que li pesi, la consulta no fracassarà”, li va etzibar el president.
Casualitats parlamentàries: avui fa un any de la Declaració de Sobirania, impugnada pel PP al Tribunal Constitucional. Els magistrats la mantenen suspesa mentre deliberen, i els aliats sobiranistes, dividits per l'aprovació del pressupost, tiren milles cap al 9-N, malgrat tot.
Dues iniciatives més pel 3 de febrer
CiU, ERC i ICV es volen garantir que res no impedeixi el debat al Congrés de la petició per celebrar la consulta. Tant és així que el pròxim 3 de febrer registraran a la cambra baixa dues proposicions de llei calcades a la del Parlament usant dues fórmules previstes al reglament. La primera estarà impulsada per la firma de les tres formacions compromeses en la reclamació, i la segona serà rubricada per un mínim de quinze diputats. L'objectiu és disposar de suficients “còpies de seguretat” –en paraules d'un dirigent català– perquè la reclamació del Parlament no quedi ajornada indefinidament amb el pretext que la cambra acumula ja un paquet de proposicions procedents d'altres parlaments. La iniciativa dels tres grups catalans podrà usar la quota de CiU, si bé resulta difícil que es pugui veure abans del març o l'abril, i sempre que el PP no col·loqui al davant altres iniciatives.
