Política

Els usos de l'euroregió

Mas aposta a Tolosa per esprémer l'aliança transfronterera per rebre de Brussel·les els fons que no arriben de Madrid

Maragall la va idear en clau econòmica i cultural, però el PP sempre n'ha recelat

Ara que el govern ha desencadenat la seva estratègia d'internacionalització del cas català, i que els contraris es miren amb lupa qualsevol viatge d'Artur Mas a l'exterior, no els haurà passat desapercebuda la trobada que va mantenir ahir al vespre a Tolosa de Llenguadoc, banderetes a la taula incloses, amb el president del consell regional de Migdia-Pirineus, Martin Malvy, que també és president de torn de l'euroregió Pirineu Mediterrània, compartida amb les Illes Balears i el Llenguadoc-Rosselló.

No és casual que el secretari d'Exteriors i la UE, Roger Albinyana, responsable de la difusió exterior del procés, l'acompanyés, i és evident que es va aprofitar per continuar fent-ne pedagogia amb els veïns. “Les regions més pròximes sempre han estat prioritàries, i s'hi manté una bona relació”, es limitaven a assenyalar fonts properes, que desmentien que la visita del conseller Francesc Homs a la ciutat divendres vinent, per participar en una de les jornades acadèmiques que organitza Diplocat sobre el dret a decidir, s'emmarqui en una estratègia més àmplia d'atansament a Occitània.

Durant la reunió bilateral ordinària d'ahir es van repassar qüestions com ara el desplegament del corredor mediterrani, per al qual l'euroregió ha estat i continuarà sent una notable eina de pressió, i es va parlar del paper que pot seguir jugant en el futur, ara que, a l'octubre, es complirà el seu desè aniversari.

Aquest invent que el 2003 es va treure de la màniga el president Maragall per cooperar en interessos comuns sobre infraestructures, recerca o cultura, va trobar de seguida el suport de les regions franceses, però va aixecar els recels del PP, ja que, en paraules del llavors president Aznar, no era res més que un “intent de desfer-se de la Constitució Espanyola”. El valencià Francisco Camps se'n va desmarcar de seguida perquè no entrava en la seva “estratègia” política –enfocadíssima envers Madrid–, mentre que el balear Jaume Matas sí que hi va entrar, això sí, a vigilar bàsicament que el grup no es polititzés gaire. L'Aragó de Marcel·lí Iglesias també hi va ser al principi, però hi va retirar el seu tebi suport el 2006 tot just per un motiu polític, el conflicte amb Catalunya per les obres d'art de la Franja.

Lògicament, Montilla va assumir el llegat de Maragall, i també ho va fer Mas, que ha anat assistint a les trobades els últims anys i que ahir a Tolosa deixava clar que li reserva el seu rol, i aposta per donar-li “major velocitat” per optar a més programes europeus i mirar d'obtenir a Brussel·les els recursos per a innovació o ensenyament superior que ja no es troben a Madrid. Mentre la política fa el seu camí, tota eina és bona per buscar més in(ter)dependència econòmica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia