“Aturar per la força la consulta seria un desastre”

No és una decisió sobtada, s'ha gestat al llarg d'anys i s'ha anat consolidant amb l'actual govern [de Rajoy]. Les diferències són molt grans i, atesa la impossibilitat de debatre-les internament, he estat abocat, contra la meva voluntat i amb molt de dolor, a prendre aquesta decisió.

És que la seqüència temporal és diferent. Ja fa molt que manifesto públicament posicions diferents de les del govern i la direcció del PP, i que sabia quines conseqüències tindria.

En un partit tan ampli sempre hi ha diversitat d'opinions, però jo bàsicament estava d'acord amb polítiques i idees. El problema comença quan el govern incompleix el programa de forma notòria i s'allunya del cos doctrinal central del PP, en política econòmica, institucional, antiterrorista o davant l'ofensiva separatista a Catalunya.

Hi ha una subversió organitzada per la Generalitat contra l'ordre constitucional: la declaració del Parlament, la construcció de les anomenades pels separatistes estructures d'estat, la fixació del dia i la pregunta per a la liquidació d'Espanya com a nació i la carta als caps de govern de la UE en què es manifesta el propòsit de fragmentar un estat membre. Tot això, i el fet que la Generalitat està en fallida i amb respiració assistida pel govern central, configura un quadre que demana fa temps l'aplicació, o si més no l'advertiment molt seriós que es pot aplicar, de l'article 155 de la Constitució [que permet suspendre l'autonomia], però com ha faltat contundència i s'ha tolerat l'escalada de desafiaments, ara estem en una situació límit i pràcticament de resolució impossible. El discurs de Rajoy a Barcelona, ferm en to i contingut, arriba tard. Governar no és anar contemporitzant, és exercir el poder democràtic amb la llei a la mà.

Convocada ja ho està, perquè tots sabem la data i la pregunta, tot i que no hagi sortit al DOGC. Jo ja hauria actuat, ja hauria advertit Mas que això no pot continuar i que, en cas d'insistir, posaria en marxa el procediment d'intervenció. I ja ho hauria explicat públicament, amb una campanya forta, que no s'ha fet, de comunicació i conscienciació a Catalunya perquè els ciutadans no siguin enganyats i sàpiguen on porta aquesta bogeria.

Era una imatge colorista en una televisió per reflectir que, quan s'aplica el 155, el govern central envia funcionaris i pren control de l'administració. No hi havia cap intenció bèl·lica, en absolut.

Des del seu punt de vista, té raó. Quan es vol fer mal i el mal cristal·litza, el dolent està content. A ulls internacionals, una consulta il·legal a Catalunya aturada per la força de l'Estat, legítima i democràtica, amb les fotos corresponents, seria un desastre per a la imatge internacional d'Espanya, tindria efectes molt negatius sobre el nostre prestigi al món i devastadors sobre la inversió i la confiança dels mercats a Espanya. De vegades em pregunto què pensen guanyar els que impulsen això, si tothom en sortirà perjudicat.

Té raó. Els programes màxims mai són immediats, i això requeriria una reforma constitucional en profunditat amb majories amplíssimes, fet que avui té una probabilitat molt petita. Abans cal aplicar un seguit de reformes legislatives per racionalitzar i fer eficient l'estat autonòmic, que actualment és ruïnós i políticament impossible de gestionar.

Si Vox em troba capaç de ser candidat i sóc reelegit, la meva intenció és fer política europea.

Perquè no es coneix la feina que fem al Parlament Europeu, però fa anys que dedico la major part del meu temps i el meu esforç a la política europea.

També he parlat i escrit molt de política europea, però és menys conegut.

Qualsevol partit vol estar present en les institucions de l'estructura territorial vigent, altra cosa és que tingui una altra concepció de l'Estat. Al Parlament Europeu hi ha des de partidaris d'uns estats units d'Europa fins a euroescèptics. Ara, Vox no té intenció de presentar-se a les autonòmiques a Catalunya, perquè C's ja fa una feina molt valuosa i competir amb ells seria contraproduent i dividiria esforços de manera absurda.