Querella contra el jutge que va condemnar Puig Antich
La família estudia denunciar a l'Argentina Carlos Rey, ponent de la sentència el 1974 i ara advocat de Sánchez-Camacho
Nous testimonis podrien servir per reobrir el cas també al Tribunal Suprem
L'advocat de la família de Salvador Puig Antich estudia, segons ha sabut aquest diari, ampliar la querella davant la justícia argentina i denunciar el jutge ponent de la sentència a mort Carlos Rey González. La jutgessa María Servini haurà de decidir, en cas de confirmar-se l'ampliació, si imputa l'aleshores jutge militar per un delicte de crim de lesa humanitat comès ara fa quaranta anys. Es dóna la circumstància que Rey ha sigut recentment l'advocat de la presidenta del Partit Popular Alícia Sánchez-Camacho en el cas de les escoltes telefòniques al restaurant La Camarga.
Rey González, que ara té 70 anys, va ser qui va condemnar a garrot vil el jove anarquista Puig Antich per la mort d'un policia el setembre del 1973. Rey explica que els magistrats del tribunal militar van considerar provats els fets i que, amb la legislació penal a la mà, no li va quedar més remei que la condemna a mort. El règim franquista va clamar per una condemna contundent, sobretot després de l'atemptat contra el general Carrero Blanco, que es va produir tres mesos abans de la sentència.
L'advocat de les germanes Puig Antich, l'argentí Carlos Slepoy, es querellarà contra aquells franquistes encara vius que van tenir una participació delictiva en el procés judicial, policial i polític de la condemna a mort. Un dels denunciats és el ministre franquista José Utrera Molina, sogre de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per haver firmat l'enterado de la pena de mort en la reunió de govern de l'1 de març del 1974. Encara són vius tres ministres més d'aquell executiu de Franco: Antonio Carro Martínez, Licino de la Fuente i Antonio Barrera de Irimo.
Parlen per primer cop
La investigació Salvador Puig Antich. Cas obert, presentada ahir pel periodista d'El Punt Avui Jordi Panyella, denuncia el paper de Carlos Rey i, en general, tot el procediment judicial en la causa. Els nous testimonis desvetllats pel llibre per primer cop després de quaranta anys, poden servir per ampliar la querella davant la justícia argentina i per reobrir el cas al Tribunal Suprem espanyol. La sala cinquena del Suprem, formada segons Panyella per “jutges ultraconservadors, de famílies militars franquistes i amb un fiscal fill de ministre del Movimiento”, va rebutjar el 2007 el recurs per revisar el consell de guerra.
Ara, però, la investigació periodística de Panyella introdueix nous elements que podrien rebatre “els fets provats” i, per tant, reobrir la qüestió. L'advocat de les germanes Puig Antich a Catalunya, Sebastià Martínez Ramos, està estudiant les revelacions per intentar convertir-les en prova judicial. Els nous testimonis podrien trencar el mur judicial que ha impedit revisar el cas tot i la confusió que ha envoltat sempre l'acusació que Puig Antich matés el policia Francisco Anguas durant la seva pròpia detenció.
El llibre, després d'analitzar proves, sentir nous testimonis i reconstruir l'escena, conclou que la mort va ser causada per la mateixa policia durant la convulsa detenció del jove anarquista dins d'una porteria de l'Eixample barceloní. La investigació demostraria que la causa judicial va estar plena de nyaps: la policia “va amagar les bales que van disparar els agents”; l'autòpsia es va fer a comissaria i en “pèssimes circumstàncies”; el cos del policia tenia “cinc trets” i no tres com es va dir oficialment, i Puig Antich va fer una declaració de vuit fulls a l'hospital quan encara no podia articular paraules per una lesió de bala a la mandíbula. “A cada prova hi havia una manipulació i un tergiversament dels fets”, opina Panyella.
LES FRASES
El llibre ‘Puig Antich, cas obert' denuncia la manipulació judicial
Jordi Panyella, periodista d'aquest diari, va denunciar ahir la manipulació judicial de la policia franquista sobre el cas Puig Antich. La investigació periodística, a través de desenes de testimonis directes dels fets, conclou que “la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents” que haguessin estat proves que exculparien el militant del MIL de la mort d'un policia el setembre del 1973. Un dels testimonis decisius, el d'Enric Palau, que aleshores feia la mili al Jutjat de Barcelona on es va instruir el cas, assegura al llibre que la policia va treure documents de la causa segons el seu interès per evitar que arribessin mai als magistrats. “De cop i volta van aparèixer al jutjat uns agents del cos de policia, en recordo dos o tres, que decidien què anava al sumari i què no. El que es va portar al consell de guerra no té res a veure amb el que hauria d'haver estat”, explica per primer cop Palau. Un dels documents que s'haurien destruït, segons Panyella, és el relat del tiroteig fet per un dels policies admetent haver disparat durant la detenció. Això contradiria la versió oficial.