La corrupció marca Espanya
Brussel·les renya l'Estat per no fer prou per frenar els escàndols La CE posa l'Oficina Antifrau de Catalunya com a exemple a seguir
L'informe evita referències a la família reial i
a les imputacions
Combatre la corrupció és un requisit bàsic per poder formar part de la Unió Europea. I precisament Catalunya l'està complint millor que Espanya, segons l'informe que Brussel·les va fer públic ahir. Alhora que renya el govern del PP per no estar fent prou per frenar els escàndols i castiga l'Estat a la seva llista negra, amb Grècia o Itàlia, l'executiu comunitari elogia l'Oficina Antifrau catalana i la posa com un exemple de “bones pràctiques” a seguir.
La corrupció costa al contribuent europeu 120.000 milions d'euros l'any, calcula la Comissió Europea. I Espanya surt especialment malparada en les estadístiques: segons l'eurobaròmetre, el 95% dels espanyols creuen que la corrupció és una pràctica generalitzada, el 77% la consideren directament part de la cultura empresarial, de la Marca España, i el 63% es queixen que els afecta personalment en el seu dia a dia. Del cas Gürtel al Nóos passant pel Malaya, o de Bustos a Millet i Montull, escàndol rere escàndol la percepció de corrupció a l'Estat s'ha disparat fins a vint punts en els darrers dos anys, batent tots els rècords. Mai vist a la UE.
Brussel·les només s'atrevia fins ara a criticar la corrupció dels nous socis de l'Europa de l'Est i dels aspirants a l'adhesió (a Bulgària li va arribar a tallar l'aixeta dels fons europeus). Però a poc més de tres mesos de les eleccions europees i aprofitant el desprestigi internacional de l'executiu de Rajoy, l'eurocomissària d'Interior, Cecilia Malmström, estira les orelles al govern espanyol. La preocupa especialment el finançament irregular dels partits i fins i tot, tot i no esmentar explícitament el cas Bárcenas, recorda que “un extresorer d'un partit i gairebé 90 destacats polítics, empresaris i banquers estan acusats de pràctiques corruptes”. Brussel·les exigeix als partits que publiquin on line els seus comptes, incloent-hi els préstecs, i que se sotmetin a una auditoria externa anual. I sospita de les donacions d'empreses que tenen contractes públics.
L'excepció
També es queixa dels pelotazos urbanístics i del “descontrol” en la contractació pública, per exemple el “gran risc” en la recollida de residus o l'urbanisme. I en culpa sobretot els ajuntaments, les diputacions i els governs autonòmics. I és que, segons l'informe, “les àmplies competències atribuïdes als municipis o les regions no es corresponen de forma equilibrada amb una rendició de comptes adequada”. Però hi ha una excepció: Brussel·les felicita Catalunya per la seva Oficina Antifrau, “l'agència regional anticorrupció especialitzada en la prevenció i la investigació de corrupció” i de “desviació de fons públics” que “és l'única d'aquest tipus a Espanya”.
Creada el 2008 i dirigida actualment per Daniel de Alfonso, l'Oficina Antifrau ha rebut ja 622 denúncies, sobretot sobre ajuntaments. L'any passat li van arribar 164 queixes, en va comunicar una dotzena a la fiscalia i en tres casos va col·laborar amb les autoritats judicials. Independent i adscrita al Parlament, l'Oficina Antifrau de Catalunya no només investiga: és pionera a l'Estat en prevenció (complint mandats internacionals com ara la Convenció de les Nacions Unides del 2003), per exemple donant suport a la llei de transparència, fent sensibilització en empreses i societat civil o assessorant l'administració pública i els seus dirigents i càrrecs.
L'informe de l'eurocomissària liberal sueca (que, per cert, va estudiar a Barcelona) evita fer cap referència a la família reial i a les imputacions d'Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, tot i que l'executiu comunitari segueix el cas molt de prop. Brussel·les sí que denuncia les “anades i vingudes de càrrecs regionals” entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples exconsellers de Salut, sense citar-ne cap.
L'ONG alemanya Transparència Internacional situa l'Estat en el 40è lloc en el rànquing mundial de sensació de corrupció: en l'últim any ha caigut deu posicions de cop, com els països africans Gàmbia, Mali, Guinea i Líbia. La percepció de corrupció a Espanya, segons aquest altre estudi del desembre passat, és pitjor que a Brunei, Taiwan, Puerto Rico, Butan, Botswana o Qatar.
Enganxada d'alt nivell
L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apunt del seu blog la seva enganxada amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya. Va ser en un sopar privat el dia 23 de gener a l'hotel Intercontinental de Davos, on aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Barroso va afirmar que “fa un any tothom es pensava que Europa seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i, en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns altres, com Sèrbia, són a punt”. Va ser en aquest punt que Sala i Martín va lamentar que es beneeixi la incorporació de països que s'han independitzat a través de guerres i que en el cas català, democràtic, se li anunciï un vet d'entrada.