L'associació liderada pel socialista Toni Comín se suma al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
L'entitat justifica la seva adhesió perquè el dret a decidir és ara el “mínim comú denominador del catalanisme”
Defensa que en aquests moments el compromís amb la consulta ha de ser incondicional i sense vacil·lacions
L'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, liderada per l'exdiputat i militant del PSC, Toni Comín i que agrupa crítics de l'òrbita socialista, s'ha adherit aquest dimecres al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que reuneix entitats i partits catalans partidaris a la consulta
El president del Pacte i expresident del Parlament, Joan Rigol, ha rebut aquest dimarts al matí una delegació de l'associació en una trobada que ha servit per formalitzar la seva adhesió al projecte. L'entitat ha explicat en un comunicat que Rigol “ha valorat positivament la incorporació de l'Associació com a una veu socialista dins del pacte”.
Des de Socialisme, Catalunya i Llibertat afirmen que han vist necessari formar part de l'acord en favor del dret a decidir perquè aquest objectiu és ara “el mínim comú denominador del catalanisme polític i social”.
L'entitat argumenta que amb la seva adhesió volen contribuir a què el procés es desenvolupi “preservant la unitat civil, garantint el pluralisme i promovent un debat de qualitat i amb respecte a les discrepàncies”.
A més, defensa que en l'actual “moment històric” que viu Catalunya el compromís amb la consulta ha de ser incondicional i sense vacil·lacions.
A banda de Comín, a la delegació que s'ha reunit amb Rigol també hi havia Elvira Duran, Montse Franch, Luca Gervasoni, Jordi Pujals i l'exalcaldessa socialista de Campdevànol, Núria López.
L'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat va sorgir per representar “molta gent socialista i catalanista que no se sent representada políticament pel rumb que ha agafat el PSC durant l'últim any”, que els seus integrants consideren allunyat dels sectors que històricament ha representat.
El PSC va declinar formar part del pacte adduint la seva “falta de neutralitat”, ja que, al seu parer, no representa als partidaris de la consulta, sinó als favorables a la independència.