“És millor la unitat d'acció a Brussel·les que en una llista”

La llista ideal era la d'aquells que havien decidit data i pregunta de la consulta. Aquell acord era tan extraordinari que no s'havia de trencar i a vegades es preserva més la unitat si cadascú va pel seu compte que si van uns quants contra els altres. Però, des del meu punt de vista, és més important col·laborar plegats i la unitat d'acció a Brussel·les que la candidatura unitària. Com més diputats sobiranistes es triïn, millor. En diferents grups al Parlament europeu podrem fer feina de pressió i de lobby.

No és cap fracàs. Jo no tinc el romanticisme de la unitat. Si és instrumentalment bona, endavant, però si no ho és, cal buscar altres solucions. El que em sembla molt bé és allò que ha proposat el president Mas i que Oriol Junqueras hi ha estat d'acord: tenir en cada programa electoral una afirmació contundent i comuna sobre Catalunya.

Hauria de ser molt breu i explicar com els eurodiputats defensaran la Declaració de Sobirania que es va aprovar al Parlament català.

És veritat que ERC no és un sant de primera devoció d'alguns membres de la direcció d'Unió i, per tant, ja hi havia aquesta dificultat. Després, també hi havia els problemes interns que plantejava la mateixa CiU. Tinc la impressió que quan es negociava es feia a tres bandes, CDC, UDC i ERC i la cosa era molt més complicada. A més, hi havia una quart sector, els dels independents que es podien anar a buscar.

Em sembla estrany que els dos diputats es puguin partir amb un signe tan diferent. El Partit Popular europeu era el de Vidal-Quadras o Mayor Oreja i és el del PP que fa polítiques contra Catalunya. Que algun membre de la candidatura de CiU –en referència a Salvador Sedó– faci costat a aquesta gent em costa d'entendre.

Aquestes eleccions europees són molt catalanes. Els bascos tenen una dinàmica que no és coincident amb la nostra i hem preferit prioritzar l'opció dels independents, les coalicions a Catalunya o l'acord amb grups d'altres territoris catalans que encara poden fructificar [hi ha negociacions amb el PSM]. No hi ha cap enfrontament amb Bildu, però s'han de respectar les dinàmiques diferents.

Això està en mans de la direcció d'ERC. Si a ells no els fa por, a mi tampoc. ERC és un gran partit que té incidència a la societat i que mereix la confiança de la gent. Per tant, si ens presentem sols em semblarà bé perquè hi haurà moltes persones que ens hi empenyeran, i si finalment anem amb algun altre partit, ens empenyerem mútuament.

No podem dir: “vull que Europa ens estimi.” És un pèl adolescent i no ho fa cap país normal. El que hem de dir és que estimem Europa, que som europeus i que volem una Europa més unida econòmicament, socialment, políticament i també hem de defensar uns certs valors d'igualtat o llibertat d'expressió. I això mateix ha de suposar que Europa digui: “que bons que són, aquests catalans, aquests són els que ens convenen.” Segur que hi haurà molta gent que ens acollirà bé i ens acompanyarà.

Ens acompanyaran cap al respecte i la defensa de la consulta. Estic segur que al final s'hauran de decantar les posicions. Si el Parlament Europeu s'ha oposat a la llei de l'avortament espanyola, algun dia potser també hauria de dir que no hi ha dret que ens prohibeixin una consulta democràtica. Aquestes coses aniran venint, però no ens hem de posar nerviosos.

En el Parlament europeu, per sort, els diputats van bastant pel seu compte. Suposo que quan es va condemnar la llei d'avortament, l'Estat espanyol també devia fer uns quants passos per evitar-ho. Per tant, si tots els representants catalans tenim l'habilitat de mostrar que tot el que hem fet i farem és democràticament impecable, segur que hi haurà resposta per part d'Europa. Ja sé que el Parlament no pot decidir si som un estat de la Unió o no, però sí que hi pot empènyer.

És impossible. A Escòcia ho han entès perfectament. Primer faran la consulta i al cap d'un any i mig s'independitzaran. Durant aquest temps parlamentaran amb la Unió Europea sobre com es gestiona el seu espai. A nosaltres ens passarà el mateix. Hi haurà un tràmit de reubicació i mentre duri tampoc en quedarem fora, perquè encara serem espanyols. No entendria de cap manera que la UE digui a Ucraïna que vingui i a Catalunya ens faci fora. Ara Europa calla perquè toca, però quan es plantegi el problema el resoldrà.