Manifest de jutges catalans a favor del referèndum

El document, impulsat per la comissió promotora de jutges i jutgesses de Catalunya a favor del dret a decidir, suposa un punt d'inflexió en la causa sobiranista, en la mesura que representa la presa de posició d'alts funcionaris de l'Estat sobre el procés. Inicialment, hi han donat suport trenta-un jutges en actiu, que seran els encarregats de difondre'l entre la resta de membres de l'administració judicial perquè s'hi adhereixin. Tal com va avançar El Punt Avui en l'edició del 4 de febrer, alguns fiscals haurien rebut pressions de superiors perquè no se sumessin al manifest que, finalment, s'ha donat a conèixer sense el suport explícit de cap representant del ministeri públic.

Els signants sostenen que “Catalunya és una nació”, i argumenten que, si aquesta realitat no està reconeguda d'una manera més explícita en la Constitució del 1978 i en els estatuts d'autonomia del 1979 i el 2006, és a conseqüència d'un context marcat per la Transició i “pel perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat el 1981” amb l'intent de cop d'estat. El document apel·la a l'article 1 de la carta magna, en què es propugnen els valors de “llibertat”, “justícia”, “igualtat” i “pluralisme democràtic”, i assegura que “la negació del dret a decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya”.

En el manifest, els signants expressen la seva convicció que el dret a decidir “es pot exercir en l'actual marc constitucional, des d'una perspectiva dinàmica i viva”, i recorden que “tota constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre un procés continuat de discussió i evolució i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre constitucional”. En el manifest també es recorda que, com es desprèn dels articles 23 i 92 de la carta magna, els ciutadans tenen dret a participar en assumptes públics i, a més, “es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de referèndum respecte de les decisions polítiques d'especial transcendència”.

Entre els signants hi ha Montserrat Comas, que va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2008 i el 2011 i expresidenta de l'Observatori de Violència de Gènere; els dos instructors del cas Palau, Juli Solaz i Josep Maria Pijuan; jutges d'instrucció com ara Josep Maria Miquel Porres i Josep Niubó, i el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal.