Ofensiva municipalista
Els ajuntaments catalans no governats pel PP aprovaran en els plens portar la llei local estatal al Constitucional
S'afegeixen a la iniciativa anunciada per l'oposició a Madrid i que arribarà a 3.500 pobles
El municipis catalans han decidit deixar d'estar en un estat d'alerta i passar a l'acció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) del PP aprovada a Madrid el desembre passat, en entendre que és retrògrada i representa una involució de les competències dels ajuntaments amb l'objectiu de privatitzar serveis públics. Per aquest motiu, ahir, un centenar d'alcaldes i representants del municipalisme del Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) van aprovar per unanimitat a Sant Cugat afegir-se al front comú que van pactar fa una setmana els partits de l'oposició al Congrés dels Diputats de Madrid per presentar un conflicte en defensa de l'autonomia local en forma de moció en els plens de les poblacions on tinguin representació.
Aquest és un mecanisme que ha de permetre finalment presentar un recurs contra la nova llei davant del Tribunal Constitucional, ja que per fer-ho possible ho han d'aprovar en els plens una setena part dels ajuntament de l'Estat que representin una sisena part de la població total –uns 1.200 municipis i 7,2 milions d'habitants.
El Consell de Governs Locals trametrà en els pròxims dies l'acord de text consensuat fa una setmana a Madrid perquè l'aprovin el màxim de plens dels 947 municipis catalans. La moció es retornarà al CGLC abans del 14 de març i aquest organisme les afegirà a la resta que s'hagin aprovat arreu de l'Estat promogudes pel PSOE, IU, Coalició Canària o UPyD, entre d'altres, menys el PNB i la Unión del Pueblo Navarro (UPN), que se'n van desvincular perquè la reforma de la llei no els afecta. El procés a seguir perquè la llei quedi derogada és que el municipi amb més representativitat enviï la petició al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i aquest el remeti al Consell d'Estat perquè faci un dictamen, contra el qual es pot presentar el recurs de conflicte de competència al Tribunal Constitucional. I si s'aprovés, s'acabaria anul·lant la llei.
Entre el centenar de representants dels ens locals reunits ahir a Sant Cugat, i com era d'esperar, no n'hi havia cap del PP, tot i que el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i també del CGLC, Miquel Buch (CiU), va assegurar que se'ls havia convidat. Aquest fet ja fa previsible que en nou municipis on els populars tenen l'alcaldia –Badalona, Castelldefels, Pontons, Basella, Horta de Sant Joan, Benavent, Santa Oliva, Sant Martí de Riucorb i Almatret– la moció no prosperarà i falta veure què passa en d'altres, com ara Salou, on estan governant amb pacte.
L'acord aprovat que va llegir l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (CiU), posa èmfasi en el fet que després de 35 anys d'ajuntaments democràtics, en els quals han estat esperant i reclamant una millora del sistema de finançament i assumint serveis que no els pertocaven, els consistoris han acabat tenint “una retallada competencial sense precedents” que tindrà una afectació directa sobre la ciutadania. En aquest sentit, Buch va reivindicar la feina feta des del municipalisme posant-hi algunes xifres, recordant que els consistoris “han invertit 2.000 milions d'euros en tres anys en serveis dels pilars bàsics de l'estat del benestar: les escoles, els serveis socials i l'ocupació”. Per contra, va reblar Buch, veuen com se'ls castiga, tot i significar “un percentatge insignificant del deute de l'administració pública”.
Tant l'alcalde de Manlleu, Pere Prat (ERC), com el del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), van defensar portar la llei al Constitucional com “un acte d'afirmació institucional del món local”.
Defensar i conscienciar la ciutadania
Els representants polítics dels diferents partits que van firmar l'acord van coincidir a criticar que l'objectiu del PP és convertir les administracions locals en “gestors de mínims” recuperant vells models administratius i demostrant que “es volen carregar la democràcia local”, segons paraules del president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor (PSC). Els presents en la trobada van defensar la proximitat com un valor bàsic per afrontar els problemes reals de la ciutadania, a més de demanar també els recursos necessaris per exercir les competències de l'Estatut i una nova llei de finançament local.
El president del Consell de Govern Locals, Miquel Buch, va anunciar que també han iniciat una campanya conjuntament amb el sindicats per explicar els efectes de la nova llei de les administracions locals sobre la ciutadania, que qualifiquen de “recentralitzadora”, amb la sospita que volen privatitzar serveis a escala local que encara poden ser rendibles, com ara l'abastament d'aigües, el tractament de residus i la gestió de l'enllumenat públic.
