Política
El cànon de l'aigua de Girona pagarà part del fons Santos
L'acord preveu que aquest 2014 es pagui un milió d'euros, que sortirà del pla de sanejament per evitar recórrer al crèdit i endeutar-se
La resta d'anys, els pagaments aniran dels 500.000 als 700.000 euros
El document de compravenda subscrit per l'Ajuntament de Girona amb la família Santos Torroella preveu que aquest any 2014 caldrà abonar un milió d'euros dels 3,9 milions amb què es va fixar l'operació en un principi. Aquesta quantitat, que el consistori haurà de satisfer aquest mateix any, sortirà del cànon de l'aigua. L'Ajuntament preveu que unes partides que el pressupost destinava a millores i projectes de manteniment de la xarxa de sanejament es destinin a la compra del fons d'art Santos Torroella.
El mateix acord del tens ple municipal de divendres ja recull que aquest 2014 es destinaran 600.000 euros del manteniment de la xarxa de sanejament, 285.000 euros del pla de sanejament i 115.000 euros del servei de l'aigua al primer pagament de l'adquisició del fons Santos Torroella, que s'ha fixat en un milió d'euros. En defensa de l'operació, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va subratllar que amb aquesta fórmula “s'evita recórrer al crèdit i no s'augmenta l'endeutament” del consistori gironí. En aquesta mateixa línia, Puigdemont considerava que el pagament en sis anys permetia fer més assumible per a l'Ajuntament l'operació del fons d'art.
El pagament de la col·lecció està previst fer-lo en sis anys; això vol dir que s'acabaria de pagar l'any 2019. Els imports previstos que s'abonaran als hereus del llegat Santos Torroella, a banda d'aquest milió inicial, són 700.000 euros l'any 2015 i 600.000 euros els anys 2016 i 2017, mentre que els dos últims anys, el 2018 i el 2019, la suma serà de mig milió d'euros. La inversió era un dels punts que qüestionaven els grups del PSC, ICV i la CUP per donar el vistiplau a l'operació.
Rebaixa del cost
Tot i que l'acord del ple fixa el preu de la compra en 3,9 milions d'euros, l'alcalde Carles Puigdemont va explicar que la previsió del consistori és que l'operació s'abarateixi fins als 2,3 milions d'euros. La mort a l'octubre de la vídua de Rafael Santos Torroella, la senyora María Teresa Bermejo, ha suposat que ara el llegat vagi a parar a mans dels nebots, que encara han d'acceptar l'herència. Puigdemont va explicar la voluntat de la família de pagar en part l'impost de successions a la Generalitat amb obres del fons d'art, que el govern català després cediria gratuïtament a l'Ajuntament, a través d'un conveni. Això permetria que el consistori agafés el valor de les obres que la família dóna en dació en pagament per l'impost de successions i el restaria de l'import de 3,9 milions que es va fixar al seu dia. El càlcul del govern és que, amb aquesta operació, el cost baixi sensiblement, fins als 2,3 milions d'euros. També va afegir que en aquesta operació té el compromís de la Diputació de Girona per aportar uns 300.000 euros. Un altre conveni servirà per obtenir el 50% de la propietat de la Casa Pastors, que pertany a la Generalitat, ja que el conveni amb la família estipula que les obres s'exposaran en aquest edifici. Un primer estudi xifra la inversió a fer en quatre milions.
LA DATA
LA XIFRA
El PSC demana que l'adquisició “no es materialitzi, tot i l'acord del ple”
La portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch, va demanar ahir que l'adquisició del fons Santos Torroella “no es materialitzi, tot i l'acord del ple”. La socialista va reiterar, com ja va fer durant la votació de la proposta, que considera “incomprensibles” les “presses” del govern presidit per Puigdemont per consumar l'adquisició del fons. Bosch espera que no es tiri endavant fins que s'aclareixin els dubtes que l'operació genera als socialistes. Entre aquests dubtes, destaca el fet que la Casa Pastors no depèn encara de l'Ajuntament ni hi ha projecte per a la reforma: “L'acord vincula el fons amb la Casa Pastors [...]. Si ara s'adquireix el fons, haurà d'anar a un magatzem, i ja començarà a generar despesa”, assegura. Recorda, a més, que els hereus no han acceptat encara l'herència i que no se sap on es tributarà –són de fora de Catalunya, fet que podria invalidar el compromís de la Generalitat de cobrar l'impost de successions amb obres d'art i cedir-les després al consistori–. Lamenta també que no s'hagi consultat el consell de les arts ni els experts en turisme de la ciutat i de la Universitat de Girona per saber l'impacte cultural i turístic que podria suposar el fons. D'altra banda, la regidora considera que el govern ha utilitzat “un procediment poc elegant per a la principal inversió del mandat”. En aquest sentit, assenyala que “hi ha distància entre el que diu l'alcalde [que el fons costarà 2,3 milions d'euros] i el que s'ha portat al ple [3,9 milions]”. Considera que, encara que es confirmés la rebaixa el preu, continuaria sent excessiu per a la ciutat. Admet que acceptarien que l'Ajuntament pagués alguna quantitat, “però molt per sota d'aquests 2,3 milions”. Bosch considera que qui ho hauria d'assumir és la Generalitat, i no la ciutat. Va criticar també que en el primer any del pagament de l'adquisició els diners surtin de partides del manteniment del servei d'aigua.