L'independentisme sard fa un bon paper però guanya el centreesquerra

Contra tot pronòstic, les eleccions sardes de diumenge les ha guanyat el centreesquerra liderat per Francesco Pigliaru, del Partit Demòcrata (PD), amb un 43% dels vots (amb el 90% escrutat). Pigliaru, posant en evidència l'òptica italiana amb la qual els dos grans partits sards viuen la política, es va afanyar a dir que “la victòria a Sardenya és en realitat un vot de confiança a Matteo Renzi”.

Amb una participació de només el 52% –l'abstenció ha estat altíssima a les zones devastades pel cicló del novembre passat–, Ugo Cappellacci, el candidat dretà que es presentava a la reelecció i tots els sondejos donaven per vencedor, ha obtingut un 38% dels vots.

La decepció més gran, però, ha estat per als independentistes d'esquerres de Sardenya Possible (SP). Tot i haver obtingut un 10% dels vots i ser la tercera força, han quedat fora del Consell Regional.

L'exclusió de SP és la conseqüència de la nova llei electoral sarda, pactada a corre-cuita sis mesos abans de les eleccions pel centreesquerra i el centredreta per tal de garantir el bipartidisme. És a dir, continuar repartint-se el poder.

Amb la nova llei, el partit més votat rep un premi de majoria que li regala automàticament més escons. A més, amb la reforma ha augmentat molt el llindar mínim per aconseguir representació parlamentària. La llei es va aprovar quan SP començava a néixer, i després que el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo hagués pres molta embranzida. En aquests comicis, el M5E no s'hi ha presentat per discrepàncies internes. “Més de 70.000 sards no seran representats per culpa d'una llei antidemocràtica”, lamentava ahir Michela Murgia, l'escriptora i candidata de SP, que va subratllar la importància d'haver estat la tercera força.

I, en efecte, el resultat de SP és molt notable si es té en compte que l'independentisme sard no havia aconseguit mai superar el 5% –quan hi havia sort– en uns comicis. El sentiment independentista a Sardenya ha començat a alçar el vol, esperonat, entre altres factors, pel procés català i l'escocès. SP té el mèrit d'haver situat la qüestió de la sobirania nacional al centre del debat polític en una terra culturalment acomplexada –l'ús de la llengua sarda és minoritari i molts sards encara la consideren un dialecte– i fortament sotmesa a l'efecte italianitzador del continent.