El Congrés allunya més les posicions sobre la consulta
Tot i no coincidir en el vot, el PP i el PSOE procuren emfasitzar el seu rebuig al dret a decidir en el darrer dia de debat de política general
Els catalans reiteren l'error de girar l'esquena a la realitat
“Votar és legal, i la ciutadania votarà.” “El referèndum és il·legal i donin per segur que no es farà.” Són dues maneres radicalment diferents d'afrontar el que, sens dubte, ha acabat sent el plat fort del debat de política general, que va concloure ahir al Congrés amb la votació de les propostes de resolució. La cita anual ha servit per evidenciar que avui els partidaris de la consulta i els que s'hi oposen amb fermesa configuren dos blocs monolítics en els quals no canvia ni una adhesió. Però el que sí que s'ha modificat són els tons dels discursos: el del PP s'ha radicalitzat per la pressió d'UPD, i el PSOE també ha volgut posar més èmfasi en la defensa de la unitat d'Espanya per justificar una abstenció a tots els textos que feien referència a Catalunya que tots van acatar, però que molts no compartien.
El Congrés va votar fins a set propostes de resolució que feien referència al procés que s'ha engegat a Catalunya, a la reforma de la Constitució, al seu blindatge o a l'exigència de reconèixer el dret d'autodeterminació. En el cas del front català, CiU, ERC i ICV van presentar cadascú la seva, però es van donar suport entre tots. En la banda del no a la consulta, el PP i UPD, mentre que l'abstenció va venir del PSOE, però només per una qüestió d'estratègia. Els d'Alfredo Pérez Rubalcaba volien deixar constància que no cauran més en el “parany” del no permanent a Catalunya sense oferir cap contrapartida.
Els socialistes, doncs, van presentar la seva oferta pròpia, basada en la modificació del capítol VIII de la Constitució, la que estableix el model d'Estat de les autonomies. I CiU, ERC i ICV van optar per abstenir-se per no votar al costat del PP. “Nosaltres diem no a un procés d'autodeterminació i direm no quan arribi la proposta perquè cedim les competències a l'empara de l'article 150.2” per poder celebrar la consulta, reblava ahir la portaveu socialista, Soraya Rodríguez, insistint que la seva posició en aquest aspecte és calcada a la del PP. Però hi afegia que els separa la voluntat d'obrir un diàleg per buscar una sortida “a l'enorme problema plantejat pel repte sobiranista proposat pel govern de Catalunya i els seus socis d'ERC”. “No estem disposats a participar en un joc en què vostès acumulin nos per portar-los a Catalunya com un greuge més.” Finalment, el PSOE va acceptar aquesta estratègia pactada entre Rubalcaba i Pere Navarro, si bé Rodríguez va voler donar tota mena d'explicacions, conscient que abstenir-se davant la petició perquè es deixi exercir el dret a decidir o davant el blindatge de la Constitució que exigia el PP no és fàcil d'explicar entre l'electorat andalús, extremeny o castellà.
Mentrestant, en el darrer tram del debat els grups catalans van alertar de l'error de girar l'esquena a la realitat. Des de CiU es va fer un altre intent per arrossegar el PP i el PSOE a acceptar pactar la consulta. Josep Sánchez Llibre, conscient, però, de la inutilitat de la seva petició suggeria que ara que s'han apagat els focus del debat, els dos governs es posin a treballar discretament. Teresa Jordà, d'ERC, subratllava que digui el que digui la cambra espanyola, els partits catalans tenen “l'obligació de fer la consulta”. Finalment, Laia Ortiz, d'ICV, reblava el PP a no buscar excuses per impedir votar, precisant que el seu paper durant la reforma de l'Estatut els desacredita.
En el discurs del final dels populars, tampoc no hi va haver sorpreses. José Antonio Bermúdez de Castro va voler resoldre el debat avisant els catalans que “no insisteixin, la secessió no és un dret”. I, en tot cas, també va alertar el PSOE de l'error de persistir a tocar la Constitució. El PP, doncs, semblava dolgut perquè, en aquesta ocasió, els socialistes no se sumessin a la proposta de la majoria contra la consulta, que va ser l'única que es va aprovar amb 182 vots. Van ser molts menys, però, que els que fa una setmana havia obtingut la moció defensada per UPD.
Finalment, les formacions Amaiur i BNG també van presentar propostes a favor que es reconegui l'autodeterminació.
El PP escombra tres quartes parts de les propostes
El debat de política general ha conclòs amb el ritual de sempre: el grup de la majoria imposant les seves resolucions i escombrant gairebé totes les de l'oposició. En aquest cas, de 105 propostes, n'han sortit 22, tenint en compte que la quota del PP és de quinze. D'aquestes, només tres s'han aprovat per unanimitat del Congrés. Una era d'ERC perquè, en l'àmbit internacional, es condemnin la lleis homòfobes. Pel que fa al PSOE i l'Esquerra Plural, no van aconseguir que s'aprovés cap de les seves iniciatives, ja que el PP va buscar l'acord amb UPD per una proposta de Díez perquè els tribunals internacionals incloguin el terrorisme com un delicte de lesa humanitat –una deferència cap al text de la basca que va molestar els socialistes–, alhora que també va intentar buscar punts de trobada amb CiU, el PNB, Coalició Canària i UPN, en aquest darrer cas sobre la situació de la política navarresa. La federació catalana va encabir un text sobre regeneració democràtica i regulació dels lobbies, la garantia que es facin les inversions necessàries a rodalies i un tercer text sobre la política fiscal.
D'altra banda, ahir el Congrés va aprovar definitivament, amb els vots del PP, l'eliminació de la justícia universal. L'oposició frontal de la resta de partits no va evitar que el grup de Rajoy hagi decidit promoure una reforma en temps rècord.