“A un pas del desastre”

Ucraïna es preparava ahir per a una guerra amb Rússia l'endemà que el president Vladímir Putin s'atribuís el dret d'envair el país veí i obrís la pitjor crisi amb els occidentals des del final de la guerra freda. “[L'anunci de Putin] no és una amenaça, és una declaració de guerra al meu país”, va proclamar, en anglès, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk.

Sense vessar sang, Moscou ja s'ha apoderat de Crimea, una península aïllada del mar Negre on té una base naval. Forces russes van bloquejar ahir diverses casernes militars ucraïneses i van instar les tropes que les custodiaven a entregar les armes. N'hi ha que s'hi van negar, fet que va provocar algunes tensions, sense que al final es disparés cap tret. Els uniformats que els obligaven a rendir-se no duien cap insígnia, però conduïen vehicles amb matrícules russes i són els mateixos que, durant els darrers tres dies, han pres el control d'edificis del govern ucraïnès, aeroports i altres instal·lacions.

Des de Moscou, les agències de premsa asseguraven ahir que els militars ucraïnesos de Crimea desertaven en massa i deixaven les seves unitats en mans de les forces d'autodefensa prorusses que controlen la regió. Kíev, però, va desmentir aquesta informació.

Sí que van admetre, però, l'assalt a la base militar de Perevaln, a Crimea, que acull una unitat de guardacostes ucraïnesos, per part de centenars d'homes armats amb fusells automàtics, que haurien intentat desarmar els militars. El govern de Kíev va encaixar un cop dur també amb l'anunci de l'almirall Denis Berezovski –comandant en cap de la marina ucraïnesa nomenat fa poc pel president interí, Oleksandr Turtxínov– de lleialtat a les autoritats prorusses de Crimea.

Paral·lelament, Rússia ha anat accentuant la pressió realitzant exercicis militars a la frontera, sense travessar la línia. Alhora, ciutadans prorussos s'han manifestat a l'est d'Ucraïna i han plantat la bandera tricolor de Rússia en edificis oficials de diverses ciutats, un acte que Kíev considera orquestrat per Moscou per justificar una invasió més àmplia.

En aquest context, el consell de seguretat ucraïnès va ordenar a tots els comandaments que posessin les forces armades en màxima alerta. Tot i que el president Turtxínov va reiterar ahir que esperava una solució “pacífica” a la crisi, el ministre de Defensa va ordenar la mobilització de reservistes (tots els homes fins als 40 anys). Les forces armades ucraïneses no tenen ni la mida ni la capacitat per enfrontar-se a un exèrcit com el rus. Segons l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics, Kíev disposa de poc més de 130.000 soldats poc armats i pocs mitjans de combat. Per contra, amb Putin, Rússia ha gastat milions per modernitzar i equipar el seu exèrcit, sis cops superior a l'ucraïnès.

Mentrestant, a la plaça de la Independència de Kíev, escenari de les protestes contra el president Víktor Ianukóvitx, unes 50.000 persones es van manifestar contra la intervenció militar russa. Entre els manifestants, hi havia l'expresident prooccidental de Geòrgia Mikhaïl Saakaixvili, que va viure també l'entrada dels tancs russos al seu país, el 2008: “Putin ha intervingut al vostre territori; no és un signe de força, sinó d'agonia. No hi ha cagats aquí!”, va exclamar. Però la situació potencialment més explosiva –més que a Crimea, on la població russa és majoritària– és en les zones orientals del país, on, per segon dia consecutiu, manifestants prorussos van desfilar pels carrers per demanar la protecció de Moscou. Kíev acusa el Kremlin d'haver enviat centenars de russos en aquestes ciutats per atiar les protestes. Però també hi va haver manifestacions a favor d'Ucraïna que van aplegar entre 1.000 i 10.000 persones a les ciutats de Khàrkiv, Odesa, Dnipropetrovsk i Zaporíjia.