Uns 700 ajuntaments duran la llei local de l'Estat al TC
El govern, les quatre diputacions i les entitats municipalistes rubriquen també la presentació del recurs d'inconstitucionalitat
Ortega hi veu un càstig polític de l'executiu del PP cap a Catalunya
Segurament cap llei estatal havia generat tan rebuig als ajuntaments catalans com la que ha aprovat el govern de Mariano Rajoy per reformar el món local. A banda del recurs d'inconstitucionalitat que presentaran la Generalitat i les quatre diputacions del país, uns 700 ajuntaments faran exactament el mateix i també acudiran al Tribunal Constitucional (TC). Sobretot després que divendres el Consell de Garanties Estatutàries emetés un dictamen que detecta prop de trenta preceptes que van en contra, no només de l'Estatut de Catalunya, sinó també de la Carta Europea de l'Autonomia Local i la Constitució, que per al govern del PP sembla sagrada. La posició dels ajuntaments arriba després que els grups parlamentaris a Madrid pactessin una moció tipus per presentar un recurs de conflicte de competències al TC. Perquè això sigui possible, cal que la iniciativa s'aprovi a 1.160 municipis de l'Estat, i amb els 700 només a Catalunya la tramitació hauria d'estar garantida.
El Palau de la Generalitat va ser ahir el marc de la trobada unitària convocada pel govern i en què la vicepresidenta, Joana Ortega, va signar la presentació del recurs d'inconstitucionalitat per trametre'l al TC. L'acompanyaven els presidents de les diputacions i els de les entitats municipalistes, l'ACM i l'FMC, que beneeixen la iniciativa i l'assumeixen com a pròpia. Tots els ponents van coincidir ahir a destacar el perjudici que la llei del PP causarà en el món local. Es van referir a l'intent de privatització de la majoria de serveis, el cop que suposa al principi d'autonomia municipal, la pèrdua de competències en favor de les diputacions i la confabulació ideològica que hi ha darrere la normativa per recentralitzar els territoris de l'Estat.
Però, per Ortega, també hi ha una revenja legislativa contra Catalunya. Va recordar que ella mateixa havia parlat amb representants de l'Estat com ara Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro perquè Catalunya no quedés afectada, com el País Basc i Navarra, perquè les competències del món local són exclusives de la Generalitat. Amb les altres dues comunitats s'ha respectat l'autonomia, però en el cas de Catalunya se l'ha castigat. “No és només un tema tècnic, també és polític”, va concloure.
LES FRASES
Els motius que justifiquen la presentació del recurs
El document presentat ahir al·lega nou punts bàsics.
Lamina el principi d'autonomia local de l'Estatut, la Constitució i la Carta Europea de l'Autonomia Local.
Vulnera les competències exclusives en matèria de règim local i ignora l'organització territorial catalana.
Pretén sotmetre la viabilitat dels serveis públics a criteris purament economicistes sense tenir en compte la qualitat ni l'eficiència.
Profunda modificació de la normativa de règim local, fortament recentralitzadora que devalua el principi d'autonomia local i de subsidiarietat amb la falsa pretensió de sanejar l'administració pública més eficient.
Trasllada les competències de salut, educació i serveis socials a la comunitat i, així, posa en risc l'eficàcia i la qualitat dels serveis.
Afecta directament la distribució competencial prevista en l'Estatut.
Vulnera el sistema institucional propi imposant la gestió supramunicipal en mans de les diputacions.
Obliga a un canvi de model institucional i organitzatiu de la institució provincial.
S'extralimita fins al punt de poder eliminar la identitat d'un municipi.