La pela és la pela, a Barcelona i a Mèrida
Monago insisteix que Catalunya és una terra privilegiada per l'Estat i creu que ha arribat l'hora que se la castigui per l'incompliment del dèficit
Assegura que no acceptarà que es resti ni un euro més als extremenys
José Antonio Monago no para de fer mèrits per emular les majories absolutes dels seus antecessors –Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Guillermo Fernández Vara– perquè, al cap i a la fi, deu pensar que hi ha poques coses que els diferenciïn. Com ells, assegura que admira Catalunya i que hi té tants o més parents que a Extremadura i, al damunt, es declara seguidor del Barça que no ensenya la quadribarrada. Ahir, després que el dia anterior exhibís unes balances fiscals fetes a mida per vestir el seu discurs que gràcies a l'Estat a Catalunya es lliguen els gossos amb llonganisses mentre al seu poble tenen carreteres del segle XIX, el president extremeny es va traslladar a Madrid per reblar que no és la rancúnia ni l'afany de protagonisme, ni la necessitat de poder engegar a dida els seus socis d'IU, el que, sistemàticament, li fa col·locar els míssils apuntant al Palau de la Generalitat, sinó que “la pela és la pela” i no permetrà que en un futur es resti ni un euro més a cap dels seus veïns per donar-los als catalans. Això sí, l'extremeny va voler discernir entre el ciutadà i “alguns dels seus polítics”, als quals atribueix una voracitat sense mesura.
Actuar contra el dèficit
En un esmorzar informatiu, Monago va repetir la cançó de l'enfadós que reflecteixen les seves balances: “Saben quina és la comunitat que els últims deu anys ha rebut amb més intensitat les subvencions del Ministeri de Foment? Ja s'imaginen, doncs, quina és... És la mateixa que fa deu anys que incompleix el dèficit i les sentències dels alts tribunals.” Pel president extremeny, ha arribat l'hora que el govern de Mariano Rajoy es deixi de romanços i castigui l'executiu català. Sobretot perquè està convençut que Catalunya tampoc no tornarà els diners del FLA, insinuant que no se'ls colla prou.
Envoltat de ministres del PP que hi van anar a parar l'orella, Monago s'anava envalentint en la defensa de les seves balances: “És el mateix sortir de la porta de casa i tenir com a vorera un camí de terra o tenir un vial asfaltat i il·luminat?”, es lamentava l'extremeny, reiterant la teoria que, mentre a la seva terra encara van amb una sabata i una espardenya, a Catalunya tenen de tot i més.
En tot cas, els càlculs de Monago van continuar tenint força ressò i, en aquest sentit, el conseller Francesc Homs insistia a considerar-los un “despropòsit”, mentre des d'ERC Alfred Bosch l'encoratjava a treballar per la independència si realment considera que Catalunya és una càrrega.
