El govern avala l'estudi per recusar magistrats del TC

El govern està disposat a batallar contra els “prejudicis de part” del Tribunal Constitucional que condicionin la resolució sobre la declaració de sobirania. El consell executiu va avalar ahir la decisió de la mesa del Parlament d'encarregar un estudi per esgrimir si els magistrats nomenats pel PP tenen relació i afinitats amb el partit de Mariano Rajoy i la FAES, presidida per José María Aznar. El gabinet d'Artur Mas proporcionarà l'assistència jurídica necessària a la cambra catalana, que va ordenar als seus serveis jurídics que estudiïn a fons els currículums dels magistrats. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, sospita que tenen una clara “animadversió” cap a Catalunya que els pot incapacitar per pronunciar-se de manera imparcial sobre la declaració de sobirania, suspesa per l'admissió a tràmit del recurs de l'advocat de l'Estat el 8 de maig del 2013.

En l'hipotètic cas que la petició de recusació prosperés i que alguns magistrats fossin apartats de la deliberació, s'alterarien els equilibris del TC, que està dividit en dos blocs. Si bé sembla que els magistrats coincideixen en la inconstitucionalitat de la declaració, estan dividits sobre la conveniència d'anul·lar-la que propugna el PP. Previsiblement, però, el Parlament i el govern no ho tindran fàcil, encara que es provi la relació d'entre dos i quatre magistrats amb els populars. De fet, les institucions catalanes ja van provar de recusar el mateix president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, perquè va militar al PP entre el 2008 i el 2011. La majoria dels membres de l'alt tribunal van rebutjar la petició per 9 vots a 2, perquè considerava que la seva la militància en un partit polític no en qüestionava la imparcialitat, i després no van admetre el recurs de súplica català.

De Gispert sospita que hi ha un grup d'integrants del TC que han tingut “una afinitat ideològica durant anys” amb el partit de Rajoy i el PP els va “enviar” a l'alt tribunal per “tenir una majoria en tots els aspectes que puguin representar un problema respecte a Catalunya”. “Volem assegurar-nos que l'afinitat és tan important que ja no permet la imparcialitat necessària per al Constitucional”, hi va afegir la presidenta del Parlament.

D'ençà de l'agònic procés de retallada de l'Estatut, l'alt tribunal ha actuat amb una doble vara de mesurar amb la recusació dels magistrats. Durant el periple estatutari, un dels jutges progressistes, Pablo Pérez Tremps, va ser apartat del debat sobre la constitucionalitat de l'Estatut el 2007 perquè havia redactat un estudi per a l'Institut d'Estudis Autonòmics. El PP en va demanar la recusació, que va ser aprovada només pels dubtes que planaven sobre la seva objectivitat. D'aquesta manera, el TC no va aplicar amb Pérez de los Cobos la mateixa doctrina que sí havia servit per arraconar Pérez Tremps

El Parlament posarà ara la lupa sobre la participació dels magistrats del TC en actes de la fundació presidida d'Aznar, a conferències organitzades per l'entorn del PP o a la publicació d'estudis o articles on es manifesti un “menysteniment” per a Catalunya, a part dels currículums i biografia. El govern i la cambra es tornen a aliar per evitar l'estocada de mort de la declaració amb què van obrir la legislatura de la consulta.