Margallo repta el govern a rebatre el seu nou informe
Afers Estrangers difon ara un document que pronostica un daltabaix del 20% del PIB en una Catalunya independent
Homs el qualifica de “purament especulatiu” i Mas-Colell l'interpreta com una amenaça
El govern espanyol va abocar ahir una nova bateria d'arguments contra la independència. Aquest cop, una cadena de suposades conseqüències econòmiques que perfilen un escenari cataclísmic per a un eventual estat català. És la tesi que desplega un nou informe que el Ministeri d'Afers Estrangers distribuirà a les ambaixades, i que complementa el que ja va difondre entre el cos diplomàtic. Si aquell primer volia demostrar la inviabilitat jurídica d'una declaració unilateral d'independència, aquest pretén acreditar-ne la inviabilitat econòmica, segons va explicar ahir el seu promotor, José Manuel García-Margallo.
El ministre d'Afers Estrangers es consolida com el principal duelista que aporta l'executiu estatal a l'hora d'esgrimir arguments per al no a la independència. Ahir es va oferir a confrontar les “evidències empíriques” que sustenten els seus arguments “amb altres dades” que pugui aportar el sector sobiranista. Margallo es va mostrar disposat a defensar-lo ell mateix al Congrés o enviant el director general d'assumptes econòmics del seu ministeri, Fernando Eguidazu, a comparèixer al Parlament.
“Una catàstrofe”
La tesi del document, el contingut del qual va difondre ahir El Periódico, és que si Catalunya s'independitzés, s'empobriria d'una manera tan ràpida com contundent: en un 20% se xifra la caiguda del PIB com a conseqüència última de la sortida “automàtica” de la UE. I si la independència arribés de manera unilateral, el nou estat no seria reconegut internacionalment i quedaria fora de l'euro.
Tot plegat, faria que es disparés el cost de les exportacions a la UE –que suposen un 65% del total– en un 20%, i això propiciaria que es reduïssin en 7.400 milions, mentre que les exportacions a Espanya caurien un 50%. Defallirien la inversió estrangera, conseqüència de la inseguretat jurídica propiciada per la secessió, i el turisme, i el deute de la Generalitat es dispararia fins al 78% del PIB, perquè, sempre segons l'informe, als 53.000 milions en què estava fixat el setembre del 2013 caldria afegir-hi la part del deute estatal que correspondria a Catalunya en funció del seu pes relatiu en el conjunt de l'economia espanyola, que és del 18,9%. En resum, i en paraules del mateix Margallo, “una catàstrofe per a Catalunya”. I, en clau estatal, quines conseqüències tindria la independència? El titular d'Afers Estrangers va admetre que això no ho han estudiat, però va augurar un procés “molt dolorós i perjudicial per al conjunt d'Espanya”.
El govern va desqualificar l'informe, que també va acaparar retrets per part de l'oposició en la sessió d'ahir al Congrés. Pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que el va qualificar de “margallada”, el document “no té cap base realista”, i l'escenari que descriu només es podria donar si Espanya s'abonés a aplicar “represàlies” i “pràctiques de fustigament” contra el nou estat. De manera que ho interpreta com un seguit d'“amenaces, però amenaces buides”.
Maneres de debatre
Margallo, ahir precisament de visita a Barcelona, va replicar a Mas-Colell demanant “un alto el foc verbal” i advocant per un “discurs polític racional” en què “el rosari d'improperis” deixi pas a un “de raonaments” d'uns i altres. I, en aquest sentit, va desafiar el govern a replicar els seus, basats, va dir, en “evidències empíriques” aportades per ens internacionals com ara Morgan Stanley, la Unió de Bancs Suïssos i Crèdit Suïsse, amb altres evidències. “Les dades només es contrasten amb altres dades”, va insistir.
El govern, però, no està disposat a recollir el guant de Margallo en forma de duel parlamentari. “La nostra causa no és de diners, és de dignitat”, va vindicar el portaveu, Francesc Homs, que troba que l'informe s'ha fet “amb voluntat atemoridora”. Homs va avançar que hi haurà una resposta en què les “especulacions” seran replicades “amb certeses, com ara que a Catalunya cada any desapareix el 8% del PIB”, i va instar l'Estat a permetre la consulta per poder votar a favor o en contra dels seus arguments.
LES FRASES
El ministre no va distribuir el contrainforme d'Homs
Tot i les apel·lacions al debat fonamentat i al contrast de dades, i tot i recomanar-ne la “lectura atenta”, Margallo va admetre ahir que no havia vist distribuït a les ambaixades l'informe amb què el govern català va replicar el que ell prèviament havia difós per acreditar la inviabilitat jurídica de l'aposta sobiranista. La Generalitat té eines per difondre'l per si mateixa, va argumentar.
El ministre, que inaugurava a Barcelona l'exposició 1986-2014. Espanya a Europa, que organitza la Casa Àsia, va admetre que no es va veure amb ningú de l'executiu català, però sí amb Josep Antoni Duran i Lleida, que presideix la comissió d'Afers Estrangers del Congrés. Tant Margallo com el líder d'Unió, però, van negar haver parlat de la pugna pel dret a decidir. El contacte amb l'executiu de Mas es va limitar a una trucada a Homs en què el ministre es va oferir “a parlar amb ell tots els cops que calgui”. Segons Margallo, la resposta va ser desitjar-li “un bon dia a Barcelona”.
