La premsa mundial escolta
El procés català ja és a l'agenda dels principals diaris estrangers
Els rotatius no només n'informen habitualment, sinó que ara també publiquen articles d'opinió cada cop més sensibles al discurs sobiranista
L'aposta del govern català per internacionalitzar els seus arguments a favor de la consulta sembla que fa forat entre la premsa estrangera, on darrerament no només el procés sobiranista ha guanyat protagonisme, sinó que les posicions exhibides pels articulistes es decanten cada cop més del costat del dret a decidir. Des de començament d'any, el protagonisme que la política catalana ha adquirit a la premsa mundial, que mai no havia tingut tant interès en Catalunya, no ha deixat de créixer. Quan, a mitjan gener, el Parlament va aprovar demanar al Congrés la transferència de la competència per convocar un referèndum, la sessió plenària va ser coberta en viu per agències com ara Reuters, France Press, Ansa o Associated Press, i la notícia va ser recollida per diaris d'arreu. Dels nord-americans The New York Times, The Wall Street Journal, The Washington Post, Chicago Tribune o Los Angeles Times als francesos Le Figaro, Le Soir o Le Nouvel Observateur, passant per l'anglès The Guardian i mitjans noruecs, suïssos, argentins o iranians. Una cobertura d'abast mundial.
I l'interès no decau. A finals de febrer, el portuguès Público va dedicar una amplíssima cobertura a la conferència El procés polític a Catalunya, celebrada a Lisboa amb la presència del portaveu del govern, Francesc Homs. El dia abans, el rotatiu va publicar un extens reportatge titulat Catalunya parla al món per obligar Madrid a escoltar, i l'endemà, la informació de la trobada i una entrevista a Homs.
Però la premsa internacional no s'ha limitat a informar. També s'ha anat formant una opinió cada cop més sensible a les tesis sobiranistes, com ho proven dos articles publicats al Financial Times. Primer, el del seu comentarista en cap d'afers internacionals, Gideon Rachman, que el 18 de febrer contraposava la “forma civilitzada de gestionar el separatisme” exhibida pel Regne Unit en autoritzar el referèndum escocès amb l'actitud del govern espanyol, que equiparava amb la de la Xina amb Taiwan i la de Turquia amb el Kurdistan. I el 6 de març, el de l'editor internacional del diari, David Gardner, que lamentava el “curiós recel” de l'executiu de Rajoy a negociar una alternativa federal amb Catalunya” i advertia que “negar la llibertat en nom de la igualtat és un concepte jacobí obsolet”.
L'aposta catalana, de fet, està esdevenint referencial. L'11 de març, l'editorial de The New York Times posava com a contrapunt a les maniobres de Putin per annexionar-se Crimea els secessionistes del Quebec, Escòcia o Catalunya, que han demostrat, deia, que “hi ha vies legítimes” per plantejar la independència. Una tesi que, de passada, servia per marcar distàncies entre Catalunya i Crimea l'endemà que Rajoy comparés els dos casos.