Independentistes a Pubilla Cases

Barri obrer, Pubilla Cases, l'Hospitalet de Llobregat. Hora del vermut d'un diumenge de sol i fred. La paradeta de Signa un vot per la independència, campanya impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, sua en ple territori d'indecisos i partidaris del no per cada firma aconseguida. Tot el matí de diumenge, amb quatre voluntaris, serveix per aconseguir-ne onze. Altres paradetes de Signa un vot sumen centenars de firmes.

Les àvies i els avis del barri, autèntics “altres catalans” de Candel provinents de les Espanyes més empobrides del franquisme, arrufen el nas en passar pel costat de la parada plena d'estelades. Els jubilats del barri prefereixen fer petar la xerrada als nous bancs que l'Ajuntament, sempiternament governat pel PSC –ara, Núria Marín, i abans, Celestino Corbacho–, va posar fa poc a la rambleta de l'avinguda Tomás Giménez, que connecta l'escola Sant Josep Obrer i l'hospital públic de la Creu Roja. Símbols d'una generació: escola, salut i pensions. Així, quan Eulàlia Panyella, una de les voluntàries de l'ANC de l'Hospitalet, s'atansa a dues veïnes del barri, passa el que passa:

–Volen firmar per demanar la consulta sobre la independència?

–No m'interessa. Només m'interessa la feina, la feina, la feina...

–Per això som aquí: per la feina, la d'ara i la del futur.

–Jo vull feina avui.

La veïna del barri, lleugerament indignada, marxa rambla avall. No en vol saber res, de la independència. Aquesta mena de diàlegs es repeteixen, segons l'Eulàlia, constantment en aquest i en la majoria de barris obrers de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el baròmetre d'opinió pública de l'Hospitalet, el 47% dels veïns expliquen que l'atur és el principal problema que tenen. El segon problema és la crisi i el tercer, la inseguretat ciutadana.

Quasi un milió i mig de catalans d'avui van néixer en altres territoris de l'Estat espanyol: la majoria d'Andalusia, Castella i Lleó i Extremadura. Un 70% de catalans, segons va dir fa poc Artur Mas, han nascut o tenen algun dels pares nascuts fora de Catalunya. La qüestió de la identitat, el orígens familiars i la por a un futur incert en una Catalunya independent preocupen a aquest important segment de la població. Per això l'ANC, i de retruc també Convergència i Esquerra, estan centrant els seus esforços en l'antic cinturó roig barceloní. Allà viuen uns 3,2 milions de catalans amb dret a vot en una futura consulta. L'Hospitalet, amb 260.000 habitants censats, és la segona ciutat de Catalunya. Segons el baròmetre local, el 46% dels hospitalencs es declaren tan espanyols com catalans. Mentre que un 10% s'identifiquen com únicament catalans, un 15% es declaren exclusivament espanyols. Una altra de les voluntàries de l'ANC, Neus Espunyes, explica que Pubilla Cases és un barri amb un fort sentiment d'identitat espanyola i, sobretot, “la gent gran, que va néixer fora i que ha viscut aquí com en un gueto, és molt difícil de convèncer”. Tanmateix, segons afegeix l'Eulàlia, “cada vegada hi ha més gent del barri que s'acosta a firmar parlant en castellà”. La majoria de converses entre els voluntaris de l'ANC i els veïns del barri, firmin o no firmin, acaben sent en castellà. L'Eulàlia i la Neus donen les gràcies a entitats com Súmate.L'altre factor important de Pubilla Casas, com passa a bona part de l'extrarradi de la capital, és la presència d'immigrants africans, llatinoamericans i asiàtics. Jaume Vinyals, un altre dels voluntaris de la paradeta, assegura que els immigrants d'ara –”sobretot els llatins”– firmen més que els provinents d'anteriors onades migratòries de l'Estat. En aquell moment s'apropa una dona i el seu fill amb semblant andí. Tots dos, que semblen sortir de l'Església, vesteixen de diumenge.–Senyora, voldria signar...– Però jo sóc immigrant. No puc, no?– I tant que pot. Si vostè està al cens, podrà votar.La senyora, després d'un minutet d'explicacions de l'Eulàlia, accepta firmar. Tot i això no porta el DNI. Diu que tornarà abans de les dues per firmar. No torna.