La Fiscalia Superior de Catalunya sosté que la consulta no té encaix a la constitució

La Fiscalia Superior de Catalunya ha volgut deixar clar aquest dilluns que considera que la consulta prevista per al 9 de novembre no té encaix a la Constitució i ni “cap suport legal per a la seva celebració”. Així ho ha indicat en una nota de premsa per aclarir la seva postura davant les “interpretacions errònies” que, segons la Fiscalia, s'han extret de l'escrit en què va demanar l'arxiu de la querella per sedició de Manos Limpias contra el president de la Generalitat, Artur Mas.

El ministeri públic insisteix en la seva breu nota de premsa que l'eventual referèndum sobiranista a Catalunya “manca d'encaix a la constitució”, de manera que no hi troba “cap suport legal per a la seva celebració. Segons la Fiscalia, això és el que es “desprèn del conjunt de l'informe” presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “al marge de les interpretacions errònies que s'hagin pogut realitzar en descontextualitzar algunes expressions que s'hi contenien”.

En l'esmentat informe, el fiscal demana a la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret, que ha assumit la querella de Manos Limpias, que no l'admeti a tràmit.

La Fiscalia del TSJC nega que es pugui considerar prevaricació la decisió política del president Artur Mas de convocar una consulta i deixa clar que les declaracions del president al Parlament estan protegides per l'article 57 de l'Estatut i el 71 de la constitució espanyola, que garanteix que els parlamentaris es puguin expressar en plena llibertat.

A més, assegura que veu marge per “discutir raonadament” l'encaix de la consulta dins la constitució –tot i que ara afirma que això s'ha malinterpretat–. En qualsevol cas, al·lega que “la discussió jurídica ha de situar-se en seu constitucional, sense que pugui convertir-se una decisió política en una resolució administrativa prevaricadora”.

Pel ministeri públic, “la distinció entre referèndum i consulta no és clara” i que és el TC qui ho hauria de decidir. De totes maneres, apunta que el primer és competència de l'Estat, mentre que les consultes les pot convocar la Generalitat, però sempre que sigui per preguntar sobre “matèries pròpies de la seva competència”.

Així, la Fiscalia entén en el seu escrit que seria “perfectament d'acord amb la constitució” la convocatòria per part de la Generalitat o ens locals, i en “l'àmbit de les seves competències”, de fòrums de participació, audiències públiques, enquestes i qualsevol altre instrument de consulta popular, llevat del referèndum, que està en mans de l'Estat.

L'escrit argumenta que l'acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per celebrar la consulta “sembla” indicar que “la voluntat política passa primer per la celebració d'un referèndum via delegació central i, en el seu defecte, per una consulta via la llei actual o la que està en tràmit al Parlament”. El text també avala la legalitat del Consell Assessor per a la Transició Nacional ja que no representa cap despesa per a l'erari públic.

Malgrat que accepta “a efectes dialèctics” la tesi de Manos Limpias sobre la conducta d'Artur Mas, el fiscal conclou que “no existeix l'ordre o la resolució ferma i de fons de desobediència”, de manera que tampoc no veu base legal per encausar-lo per aquest delicte.

A més, recorda que si bé el govern d'Aznar va incloure com a delicte la convocatòria il·legal d'eleccions o consultes populars per via de referèndum, aquest delicte va ser suprimit del Codi Penal pel govern Zapatero.

No és la primera vegada que les opinions de la Fiscalia de Catalunya sobre el debat sobiranista han suscitat polèmica. Al març de l'any passat, el llavors Fiscal Superior, Martín Rodríguez Sol, es va veure forçat a dimitir per defensar en una entrevista la legitimitat d'una consulta sobiranista dins d'un marc legal. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, li va obrir un expedient per rellevar-lo arran d'aquestes declaracions, i al juliol passat va ser substituït per José María Romero de Tejada al capdavant de la Fiscalia de Catalunya.