“Fatídicament previsible”
La resolució del TC no sorprèn els juristes consultats per aquest diari, que l'atribueixen a la visió “inflexible” dels membres del tribunal
Vaticinen un altre conflicte per la dificultat de determinar l'efecte real de la decisió
En espera de poder examinar amb deteniment el contingut íntegre de la resolució avançada ahir pel Tribunal Constitucional (TC), no es pot dir que el seu signe hagi sorprès gaire els experts consultats per aquest diari. Ara el debat se centra en els fonaments jurídics de la decisió i en els possibles efectes que se'n puguin derivar.
“Podem afirmar que, en lloc de donar una solució, es crea un altre conflicte, que és el d'esbrinar què vol dir exactament”, resumia ahir al vespre Montserrat Nebrera, professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Nebrera va qualificar la decisió del TC de “fatídicament previsible”, tant pel contingut estricte de la declaració, que al seu parer obria la porta al reconeixement jurídic d'una sobirania no reconeguda en la Constitució, com per la visió ja coneguda dels membres. “La seva funció és fer respectar les normes, però també copsar la temperatura del moment i estar a l'altura de les circumstàncies. Això últim no ho estan fent i la història els ho retraurà”, va assenyalar.
“Es mantenen en la seva interpretació absolutament tancada del concepte de sobirania que ja els hem vist subratllar en altres sentències.” Qui parla ara és Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, que coincideix amb Nebrera a l'hora de destacar la necessitat d'introduir una visió una mica més àmplia de l'articulat de la Carta Magna. Més enllà d'això, i en espera de saber els fonaments de la resolució, López Bofill tampoc es mostra excessivament sorprès per la resolució, “i encara menys si donen caràcter jurídic a la declaració del Parlament”.
“Un llumet d'esperança
Per últim, Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, es va mostrar contrariat per la resolució d'una impugnació que “ni tan sols s'hauria hagut d'admetre”. “Segons l'article 161.2 de la Constitució, només són impugnables les disposicions, resolucions o actes, i això és una declaració, com altres que ja s'havien aprovat al Parlament amb anterioritat”, argumenta. Més enllà de la decisió coneguda ahir, i que atribueix a “motivacions polítiques més que jurídiques”, Arbós considera una bona notícia que la resolució “deixi el procés polític obert” i respecti les referències al dret a decidir. “S'obre un llumet d'esperança, tot i que sóc pessimista. És com si els membres del tribunal intentessin netejar la seva reputació de simples agents polítics”, va concloure.
