Duran veu la sentència del TC com una porta oberta a la tercera via
El secretari general de CiU alerta que cal evitar valoracions “simples” de la tasca dels magistrats del TC
Duran considera que la sentència ha de ser ben llegida des de La Moncloa però també per les forces polítiques catalanes
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha apuntat aquest dijous que malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) “no hagués hagut d'admetre a tràmit” el recurs del govern espanyol contra la declaració de sobirania del Parlament, hi ha en la segona part de la sentència una “invitació a fer política amb majúscules”. I és que, al seu entendre, el que el TC planteja “no deixa de ser una tercera via” que diu que “cal posar-se d'acord políticament, seure a la taula i buscar una solució”.
Així, en una entrevista a Antena 3, Duran ha explicat que la sentència “remet al diàleg i a la negociació”, i de la mateixa manera que hauria de ser “ben llegida” per part del govern espanyol, “també ha de ser ben llegida per les forces polítiques catalanes”. El secretari general de CiU ha recordat que la sentència que els magistrats van fer pública dimarts conté tres parts. La primera declara “inconstitucional i nul·la” la declaració de sobirania del Parlament, però la segona “considera encaixable el dret a decidir”, fet nou, perquè “sempre s'ha utilitzat com una variant del dret a l'autodeterminació”. La tercera part rebutja la resta del recurs del govern espanyol.
Per aquest motiu ha apuntat que la sentència aporta “reflexions per a les dues parts” i s'ha mostrat “completament d'acord” amb una lectura de la sentència com una “invitació a la política”. “No deixa de ser una tercera via perquè està dient que cal posar-se d'acord políticament, seure a la taula i buscar una solució”, ha dit.
Segons Duran, la sentència ha de ser ben llegida des de La Moncloa però també per les forces polítiques catalanes perquè la decisió ha estat adoptada per “unanimitat”. En aquest sentit, ha puntat que té la sensació que aquest Tribunal Constitucional “té molt clar que no entrarà en el joc de les recusacions” i que “intentarà adoptar decisions sobre aquesta qüestió sempre per la via de la unanimitat”, un fet que “no es pot ignorar”.
El portaveu de CiU a Madrid ha rebutjat també que “des de Catalunya” es consideri tots els membres del TC com “una colla de botiflers o d'anticatalans”. “No puc considerar Encarna Roca com una botiflera o anticatalana”, ha afirmat, perquè “tindrà un criteri polític que coincidirà o no amb el meu, però compte amb certa simplificació de les valoracions del que està fent en aquests moments” el Constitucional, perquè el que ha llançat amb aquesta sentència és “una invitació a la política amb majúscules”.
Malgrat tot, Duran ha recordat que l'aposta per la tercera via “avui per avui no té contingut” perquè “depèn molt d'una oferta política que hauria de fer l'Estat i que no la fa”. En aquest sentit, ha rebutjat les acusacions de manca de voluntat de diàleg per part de la Generalitat i el president Mas, i ha recordat que la Generalitat no ha rebut “cap” contraproposta per part del govern espanyol.
“Mas no és un covard”
Duran i Lleida també ha rebutjat les acusacions que es llancen des de Madrid contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per no defensar ell mateix al Congrés dels Diputats la proposició de llei del Parlament que reclama a l'estat que transfereixi a Catalunya la competència per fer un referèndum, tal com va fer Juan José Ibarretxe amb el seu pla. “Mas no és un covard”, ha rebatut Duran i Lleida, que ha recordat que a diferència d'Ibarretxe, Mas entén que aquesta és una iniciativa adscrita al Parlament que han de defensar els representants del Parlament, i no només a la persona del president de la Generalitat.
El líder d'Unió ha apuntat que quan Mas es va comprometre aquest dimecres a tirar endavant el procés malgrat la sentència del Tribunal Constitucional es refereix sempre a fer-ho “en ares de la legalitat”. Segons Duran, la petició del Parlament que es debatrà el dia 8 al Congrés és una via per a aquesta legalitat, igual que existeix també la llei de consultes catalana. Una altra cosa, ha afegit, serà el contingut de les preguntes de la convocatòria de la consulta quan es produeixi, que l'executiu espanyol podria portar també al TC.
En resposta a una pregunta sobre si Unió trencaria la federació si finalment la Generalitat opta per trencar la legalitat, Duran ha apuntat que personalment “espera” que la consulta que es convoqués fos “legal”. “Si no fos així, jo no hi estaria d'acord, i així ho posaria de manifest i el partit decidiria”, ha dit.
