Hollande confia el timó a Valls
El president nomena el català primer ministre després de la dimissió del govern pel revés en els comicis locals
Promet rebaixar impostos als treballadors
“He donat a Manuel Valls la missió de conduir el govern de França. Un equip unitari [...] un govern de combat” per rellançar l'economia, garantir la justícia social i crear unitat. Amb aquestes paraules, el president de la República francesa, François Hollande, va confirmar ahir el que era una notícia anunciada des de la històrica derrota electoral encaixada pel Partit Socialista en les eleccions municipals de diumenge.
Es parlava de remodelació, de canvi parcial, però finalment el govern de França en bloc va dimitir ahir, i l'escollit com a cap del nou executiu va ser el català Manuel Valls, el favorit en els sondejos, que demà formarà el seu equip de ministres.
Els rumors i filtracions de noms i càrrecs, les travesses entre els francesos, i l'expectació dels mitjans durant tot el dia van fer de la jornada d'ahir una experiència propera a la resolució d'un conclave per escollir nou papa. A les sis de la tarda hi havia fumata bianca, després que la mateixa oficina del primer ministre confirmés el nom del seu nou ocupant i la dimissió de l'anterior, Jean-Marc Ayrault. En una al·locució televisiva a les vuit del vespre, Hollande va confirmar Valls com a nou ocupant de Matignon, i va dir que havia entès que el missatge electoral de descontentament dels francesos anava dirigit personalment a ell. “No hi ha prou canvis i hi ha massa lentitud; no hi ha prou feina i hi ha massa atur; no hi ha prou justícia social i hi ha massa impostos; no hi ha prou eficàcia de l'acció pública i hi ha massa interrogants sobre la capacitat del nostre país”, va resumir.
No va transcendir res més de la configuració del govern, més enllà que es tractarà d'un organigrama menys dispers que el que hi havia fins ara, de 17 carteres ministerials. El que sí que es va fer oficial ahir és que la ministra d'Habitatge, Cécile Duflot, i el de Desenvolupament, Pascal Canfin, tots dos del partit dels Verds, no formaran part de l'executiu de Valls, després que ho anunciessin ahir en un comunicat. La posició bel·ligerant del català amb els gitanos en situació irregular, i la relació que n'ha fet en alguna ocasió amb la delinqüència, han estat sovint motiu de conflicte amb el partit dels Verds, amb qui els socialistes governen en una coalició que avui és qüestionada. Queda per veure el futur d'altres ministres que han tingut enfrontaments amb Valls en el passat, com és el cas de la, fins ahir, titular de Justícia, Christiane Taubira.
La paraula remainement –remodelació en francès– va prendre força després de la desfeta en la primera volta del Partit Socialista, el 23 de març. En la setmana entre les dues rondes municipals, els mateixos tenors socialistes van explicitar la necessitat d'una evolució en l'executiu, si bé ningú en el partit es va atrevir a demanar públicament, enmig d'unes eleccions, que el canvi passés per substituir membres del govern.
Gestió ineficaç
Amb els resultats de
diumenge passat, que van suposar per als socialistes la pèrdua de 110 alcaldies de 15.000 o més habitants, i van ratificar l'augment de l'abstenció i de l'extrema dreta, tot es va precipitar. L'estructura de l'executiu no va resistir més, si bé els motius d'aquest remainement no són nous. L'acció de govern en els 22 mesos d'Hollande al Palau de l'Elisi s'ha revelat ineficaç i maldestre, amb un atur que no recula, una pèrdua general de poder adquisitiu, un cúmul de rectificacions i promeses incomplertes, i sobretot un progressiu viratge neoliberal del president que havia de combatre l'austeritat de Brussel·les.
I és que, més enllà de canviar de cares, el problema per a Hollande té a veure amb la renúncia al rumb progressista pel qual va ser escollit el 2012. Un viratge resumit en el Pacte de Responsabilitat, un acord amb la patronal per abaratir el cost de treball que es finançarà retallant la despesa pública en 50.000 milions d'euros, i el qual ahir Hollande va completar amb un segon pacte, aquest cop de solidaritat, que abaixarà impostos a la classe treballadora. La mesura és una resposta a la sanció del votant socialista al govern
diumenge passat, però també a les crítiques d'alguns membres del partit que han demanat que l'executiu miri més per la justícia social. “No oblido els francesos que se senten abandonats”, va assenyalar ahir el president.
Jugant al pal i a la pastanaga, però, Hollande va indicar que caldrà tornar a l'equilibri pressupostari (ahir, precisament, es va saber que França va superar àmpliament el límit de dèficit al 2013), en una apreciació que apunta a noves retallades en els pròxims mesos.
LES FRASES
Pujol agraeix el suport de l'esquerra a Perpinyà
aleix renyéJean-Marc Pujol, de la UMP, donava les gràcies a l'electorat d'esquerres –minuts després de conèixer els resultats diumenge a la nit– perquè amb els seus vots va aconseguir la victòria en la segona volta de les municipals de Perpinyà. Aquests vots provinents de socialistes, comunistes i extrema esquerra li permetran tornar a ocupar la batllia. Les llistes d'esquerra es van retirar i havien cridat a votar Pujol per impedir que l'extrema dreta del Front National, liderada per Louis Aliot, pogués accedir al govern municipal. La participació va ser alta, 62,75% del cens. Va haver-hi, però, més d'un 8% de vots en blanc o nuls. La llista Pujol –amb candidats de la UMP, de la centrista UDI i catalanistes d'Unitat Catalana– tindrà 43 regidors, amb majoria absoluta a l'Ajuntament. Disposarà també de 31 representants en el consell de l'Aglomeració Urbana de Perpinyà. El Front National tindrà 12 regidors i 9 representants a l'Aglomeració, i serà l'única oposició en els propers sis anys. Perpinyà tindrà un Ajuntament de dretes, tant en el govern com a l'oposició, malgrat que el vot d'esquerres hagi estat determinant per al vencedor. A l'hora de donar les gràcies als electors, Pujol va oblidar els que van seguir la crida de partits catalans –com ara ERC i UC– i d'entitats com ara l'ANC, Bressola, Òmnium i Arrels. En la seva llista hi figuraven Brice Lafontaine i Virgínia Barre, del petit partit nacionalista Unitat Catalana, que es faran càrrec del servei “d'afers catalans” de la ciutat. Pujol, en declaracions a aquest diari, s'havia declarat favorable a la política sobiranista d'Artur Mas i assegurava que el futur dels joves és a “l'àrea de Barcelona”.
