L'estat català, a la UE

Una Catalunya independent es mantindria “amb tota probabilitat” dins de la Unió Europea. Aquesta és la conclusió a què arriba el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu darrer informe. Tot i que el dret comunitari no regula un cas com el de l'estat català, no hi ha cap altre precedent que hagi obert camí i les institucions de govern de la Unió tampoc no s'han pronunciat oficialment sobre la qüestió, els assessors del govern d'Artur Mas combaten les tesis de l'apocalipsi de l'executiu espanyol i els avisos de membres de la Comissió Europea, com ara José Manuel Durão Barroso, que han apuntat que Catalunya hauria de sol·licitar l'adhesió com qui demana tanda i posar-se a la cua.

Els assessors del govern han analitzat el buit polític i jurídic que emboira la qüestió i sostenen que “no hi ha dubte” que s'imposaran els arguments dels que defensen el manteniment de Catalunya al club europeu sense interrupcions o bé s'hi adheriria per una via ràpida. Aquests són els dos escenaris més factibles que divisa l'organisme que presideix Carles Viver i Pi-Sunyer. Pel també director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, “el dilema no és si Catalunya formarà part o no de la Unió Europea sinó com i quan ho farà”. Tot i que l'expulsió no es pot descartar, el CATN sosté que els interessos econòmics i polítics de la mateixa Unió prevaldran sobre un debat que és eminentment polític i no jurídic.

El primer escenari de tots, el de la permanència, implicaria que l'estat català continuaria integrat a la UE sense convulsions en el moment de la seva constitució i de la notificació respectiva al club europeu. El Parlament català hauria de manifestar la seva voluntat de seguir pertanyent a la Unió i garantir el compliment dels requisits polítics, jurídics i econòmics que, de fet, ja compleix, a banda de fer les adaptacions necessàries en l'ordre intern. El president de la Generalitat hauria de trametre llavors aquesta decisió a les institucions europees. També s'haurien de modificar els tractats per incorporar el nou estat i reconèixer l'oficialitat del català. Aquesta via es podria iniciar esquivant el possible vet espanyol, tot i que al final requeriria el vistiplau de tots els estats membres.

El segon escenari propici per a l'estat català, el de l'adhesió ad hoc, contempla que la UE no accepti la permanència automàtica de Catalunya però endegui el procés específic per agilitar-ne l'entrada i per garantir la continuïtat de les relacions jurídiques, econòmiques i polítiques, a banda dels drets i deures dels ciutadans i de les empreses que treballen a Catalunya. Hi ha, però, dos escenaris més que el CATN no veu tan probables: el de l'adhesió ordinària després de l'expulsió, sense continuïtat i amb l'espera que comportaria; i l'exclusió, sense que s'obri cap procediment d'entrada i amb la previsió que quedi fora de la Unió sine die.

Davant d'una Moncloa entossudida, ¿seria possible esquivar el vet reiterat de l'Estat espanyol a la permanència de Catalunya? El CATN considera “molt improbable” que els interessos de la resta d'estats membres i de la UE no passin per davant de les reticències de l'estat matriu. Sí que admet, però, que el rebuig espanyol podria impossibilitar una solució idíl·lica de continuïtat i propiciar una adhesió ràpida i ad hoc, amb el corresponent règim transitori. EL CATN també al·lega que, encara que no hi hagi un acord amb el govern espanyol, el desenvolupament del procés d'independència pot influir en el procedir dels estats membres. Segons el consell, la UE no pot ser “indiferent” al fet que Catalunya hagi buscat reiteradament el pacte amb Madrid, hagi instat a aplicar “les vies legals pertinents” i hagi seguit un procés “escrupolosament democràtic”. Les actuacions dels governs català i espanyol haurien de ser analitzades amb la lupa dels principis de “democràcia, cooperació lleial, bona fe i proporcionalitat”, segons el CATN. D'aquí la importància del relat i la votació del Congrés del 8-A.