Londres torna a amenaçar Escòcia amb què el sí posa en risc llocs de feina

Tret al peu del ministre de Defensa britànic, Philip Hammond, en la darrerament una mica erràtica campanya pel referèndum d'Escòcia del govern Cameron, que des de fa unes setmanes començar a mostrar símptomes d'un cert neguit i fins i tot desconcert, per bé que les enquestes encara situen el no per endavant del sí entre 5 i 7 punts.

Ahir, instants després que Hammond advertís davant d'un grup de treballadors de l'empresa Thales, amb seu a Glasgow —subministradora de tots els periscopis que fa servir la Royal Navy—, que “un vot per la independència podria posar milers de llocs de treball directes i indirectes en risc” —els que depenen de les inversions militars del Regne Unit—, va haver d'escoltar com un membre de l'staff li replicava que “em sento ofès perquè vostè ha vingut aquí fent servir un to molt amenaçador, dient-nos que si voten per la independència ens quedarem sense llocs de treballs”.

El ministre havia dit també: “La creació d'una frontera entre aquesta instal·lació [Hammond feia referència a Thales] i el seu major client [el ministeri de Defensa britànic] posarà en perill la prosperitat futura d'aquest negoci, la de la gent que hi treballa i les seves famílies i els que en depenen.”

Recentment, Londres va anunciar que les drassanes de Glasgow construirien 26 fragates de l'armada i tres tancs petroliers, en el que es va interpretar com una picada d'ullet o un recordatori del poder de Londres sobre el destí de milers de llocs de feina de la ciutat més gran d'Escòcia.

Les de Philip Hammond no han estat les úniques declaracions contra la independència d'Escòcia de tot pujat —com les de la setmana passada de Lord Robertson, exsecretari general de l'OTAN— que han ressonat en la campanya que viu el país en les darreres hores. Molt poc abans que el ministre viatgés a Glasgow, el comandant suprem de la Royal Navy, almirall George Zambellas, declarava a la BBC i al Daily Telegraph que la independència suposaria “tibar massa la corda”. “Crec fermament que, per una marina de primera divisió, respectada a tot el món i amb gran responsabilitat, estant dividida seria menys eficient i es ressentiria la seguretat del Regne Unit i la d'Escòcia.”

Des del govern escocès s'ha acusat Hammond de participar, una vegada més, en la “campanya de la por” que a judici d'Edimburg du a terme Downing Street.

El tret al peu de Hammond segueix després que s'informés que el mateix ministre va ser la font que va revelar a The Guardian que si Escòcia optés per la independència “qualsevol cosa es pot negociar”, inclòs el fet de compartir la moneda amb el Regne Unit, extrem que Londres ho continua negant.

Ahir, de fet, Hammond va voler deixar-ho una vegada més ben clar en el seu discurs: “Una unió monetària sense una unió fiscal i política simplement no funciona i l'única manera que Escòcia mantingui la lliura esterlina és mantenir unit el Regne Unit”. Però prèviament, en declaracions a The Herald of Scotland, havia assegurat que “no es pot anar a qualsevol negociació no preparat per ser flexible”.

La moneda i la flota nuclear britànica són, de moment, innegociables tant per Londres com per Edimburg. El dia 19 de setembre, si ha guanyat el si, tot podria ser possible.