Desconcert europeu
Un portaveu comunitari alerta que Catalunya es convertiria en un tercer estat respecte a la UE
El govern no acceptarà cap posició com a oficial fins que no hi hagi un pronunciament a petició d'un estat membre
Erre que erre. L'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre “Les vies d'integració de Catalunya a la Unió Europea” ha agitat el boirós debat sobre la permanència o l'expulsió del club europeu que remouen els partidaris i detractors del procés d'independència en la precampanya del 25-M. La Comissió Europea (CE) i el govern de la Generalitat s'entossudeixen. Tot i la neutralitat que se li pressuposa, l'executiu comunitari escura el mandat reiterant el seu posicionament genèric sobre la sortida l'estat català a la Unió, en boca d'un portaveu: “Si una part d'un territori d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè s'independitza, els tractats deixaran d'aplicar-se en aquell territori”. El govern català manté que no assumirà cap declaració com a oficial fins que la Comissió es pronunciï específicament sobre el cas català a petició d'un estat membre. La resta, creu, són “opinions”. I insisteix que a l'hora de la veritat s'imposaran els interessos polítics i econòmics de la UE.
La Comissió no va voler entrar en les conclusions de l'informe del CATN. Els assessors d'Artur Mas sostenen que el més probable és que una Catalunya independent es mantingués o s'adherís per una via ràpida, ad hoc, a la Unió. A Brussel·les se'n van evitar els “comentaris específics”. El portaveu comunitari Alejandro Ullurzun es va limitar a reiterar que un estat independent es convertiria en un tercer país respecte a la UE i els tractats no s'hi aplicarien “des del dia de la seva independència”. Lluny d'improvisar, Ullurzun va llegir la resposta del manual de José Manuel Durão Barroso, avesat a alinear-se amb els arguments de la diplomàcia espanyola i britànica coincidint amb la seva imminent sortida de l'executiu comunitari. El portaveu no es va desviar ni un mil·límetre de la posició més reiterada pel president de la Comissió i per Joaquín Almunia.
Respostes múltiples
Dins de la Comissió, tanmateix, no hi hagut un posicionament unívoc davant dels processos català i escocès sinó que hi han aflorat les contradiccions. Al febrer, sense anar més lluny, la portaveu de l'executiu comunitari Pia Ahrenkilde va esmenar Barroso per haver declarat que l'Escòcia independent ho tindrà “extremament difícil, si no impossible” per evitar l'expulsió. Ahrenkilde va precisar llavors que Barroso en cap cas “no volia interferir en el procés democràtic en marxa”.
Els eurodiputats catalans també van rebre per escrit diferents respostes sobre la integració de la Catalunya independent. El novembre de 2012, a petició de Ramon Tremosa, Raül Romeva i Salvador Sedó, la CE va al·legar que no li corresponia “manifestar posició sobre qüestions d'organització interna dels seus estats membres”. El febrer de l'any passat va precisar que “les condicions dels Tractats de la UE són decidides pels estats membres”. A finals d'any deia a Tremosa que si una part d'un estat membre s'independitza passa a ser un tercer país i no se li aplicarien els tractats. Segons l'eurodiputat de CiU, la resposta s'ajustava aleshores als arguments que el PP i el PSOE li demanaven des de feia temps.
Posició definitiva?
Davant del desconcert europeu, el portaveu del govern, Francesc Homs, va assenyalar que “no hi ha un manual d'instruccions sobre què passa quan un estat s'independitza d'un altre” i va donar per fet que no hi haurà un posicionament oficial de la UE fins que no el demani algun estat membre. Al govern li “agradaria” que l'executiu espanyol ho sol·licités, però entén que això implicaria admetre la possibilitat de la independència de Catalunya que alhora nega. “Quan ho demanin entraran en la més absoluta de les contradiccions”, va puntualitzar Homs. Per tot plegat el gabinet de Mas veu improbable que els catalans disposin d'un posicionament definitiu sobre l'encaix de l'estat català a la Unió abans de la consulta del 9-N i reivindica l'intent clarificador del CATN per posar tots els escenaris sobre la taula.
El PSC, el PP i Ciutadans van acusar Homs de “mentir” i el van emplaçar a assumir l'expulsió de Catalunya de la Unió. Els tres partits es van agafar a les darreres declaracions d'Ullurzun per demanar a l'executiu que deixi d'“enganyar” la ciutadania. ERC i ICV-EUiA, en canvi, van expressar el seu convenciment que el manteniment o la sortida de l'estat català de la UE s'aclarirà un cop els catalans hagin votat. A hores d'ara, però, els dos partits del bloc proconsulta també veuen improbable que Catalunya hagi de sortir del club dels 28.
