La potència d'una data

El periodista Tian Riba (Matadepera, 1974) no sap si hi haurà consulta el 9 de novembre, però considera que el fet d'haver fixat aquella data per fer-la, i també la pregunta, suposa un nou i potser definitiu impuls al procés sobiranista, que “té una força enorme”; tanta, que ha fet servir la data per titular el seu nou llibre: 9-11-2014. Crònica d'un trencament (La Mansarda), que és també crònica i anàlisi d'aquesta etapa en què la política catalana transita per territoris inexplorats. El trencament és el del catalanisme amb una tradició de 150 anys que ara s'ha acabat, un trencament que va fer impacte el 12 de desembre, el dia que Mas anunciar la data i la pregunta en virtut d'un acord que suposa que “el catalanisme polític, el motor de transformació del país, deixa oficialment de ser autonomista i de voler trobar un encaix i canviar Espanya i passa a ser estatista”. Aquest, segons l'autor, és l'autèntic “camí sense retorn” que ja donava títol al seu llibre anterior, del qual aquest és continuació natural.

Està escrit amb agilitat de crònica urgent, traces de revista de premsa –perquè “és interessant seguir el procés a través de tots els mitjans”–, detalls d'erudició aplicada i un còctel de referències a la cultura popular remenades a la manera montalbaniana. Per explicar-se, Riba tira igual del bosó de Higgs, el cicle de l'entusiasme de Gardner amb què s'analitza l'adaptació a les noves tecnologies o la teoria de jocs, que dels Simpson, Mike Tyson, la Fura dels Baus, el seu admirat Bruce Springsteen o el Barça, és clar, gran metàfora catalana que “servia sobretot amb Guardiola”, però ara també en un altre sentit, concedeix Riba: “El Barça d'avui prova que una cosa que sembla molt potent i amb uns fonaments molt estables, que sembla indestructible, pot entrar en decadència ràpida i desaparèixer”.

De fet, l'únic escenari que descarta el llibre és el del manteniment de l'actual statu quo, que hi ha qui segueix veient com immutable però del qual Riba també desgrana l'estat de descomposició. Pel periodista, és en el caràcter “profundament democràtic” on rau la força del moviment català, que “serà regeneracionista o no serà” i del qual insisteix en la seva inevitabilitat. “La conllevancia ha pogut existir durant tres segles perquè la història ha passat a poc a poc, però ara que tot va tan ràpid i tothom té el món al seu mòbil, això ja és impossible. I per molt que ara no et deixin fer la consulta, passaria com amb la votació del 8 d'abril: et diuen que no pots fer-la i què? Què resol? És xutar la llauna endavant, però arribarà un moment que això s'haurà de resoldre. Com? No ho sé, però no serà deixant les coses com estan, perquè continua havent-hi la força d'una majoria social que vol un canvi, i és impossible ignorar-la.”

El catalitzador d'això és un Artur Mas que Riba veu “com Gorbatxov: forma part de l'statu quo que està desmuntant des de dins. I potser aquest procés només el pot liderar Convergència perquè és un partit central, però no pot fer-ho sol perquè és percebut com a part de l'statu quo”. És a dir, el que van sentenciar les urnes en les catalanes del 2012. Potser és aquesta paradoxa la que fa que, com apunta el llibre, alguns vegin en Mas un atrevit i altres, un tou. I l'autor, com el veu? “El que ha plantejat i ha anat fent fins ara és molt valent. Però l'hora de la veritat serà quan Mas signi el decret de convocatòria del referèndum i l'Estat el porti al TC. El que faci llavors és el que determinarà al final la seva valentia.” I no només la seva. Serà també quan es veurà si l'alt grau de mobilització a les xarxes i al carrer en convocatòries tan massives com puntuals es manté. “També serà l'hora de la veritat per als ciutadans. La reacció popular a la reacció de l'Estat serà decisiva per saber si això acabarà amb èxit”, avisa. La majoria social ha de continua sent-hi.