El PNB insta Madrid a acceptar la fi de l'Espanya “una, gran i lliure”
Urkullu reclama en l'Aberri Eguna diàleg i negociació per acordar un nou estatus polític
L'esquerra abertzale reivindica la independència com l'única alternativa
La celebració de l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria) va tornar a treure ahir als carrers d'Euskal Herria les forces nacionalistes basques, si bé, un any més, aquesta cita va tornar a estar marcada per la divisió dels dos grans blocs sobiranistes.
Així, tant el Partit Nacionalista Basc (PNB) com l'esquerra abertzale van optar de nou per participar per separat en aquesta jornada de caràcter festiu i reivindicatiu. En el cas del PNB, que va congregar la seva militància i els seus simpatitzants a Bilbao, aquesta formació va tornar a aprofitar l'Aberri Eguna per exhibir un discurs més combatiu del que és habitual, tot i que sense grans escarafalls.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, va aprofitar el seu discurs per recordar al govern espanyol que el PNB plantejarà aviat la seva proposta de nou estatus polític per a Euskadi. Quan arribi aquest moment, va subratllar, l'executiu de Rajoy tindrà dues opcions: “dir que no” i “dilatar el problema” o acceptar la fi de l'Espanya “una, gran i lliure” i admetre que existeixen “realitats nacionals diferents”. Aquesta segona opció és, en la seva opinió, la que Madrid ha de donar tant a Euskadi com a Catalunya. En qualsevol cas, Urkullu va evidenciar que no les té totes: “Espanya té un problema; només saben dir que no. I no pararem, no ens resignarem. Qui pensi això és que no coneix aquest poble”, va destacar, entre aplaudiments, el lehendakari, que, ahir mateix, en una entrevista al diari El Correo, expressava la seva preocupació davant la possibilitat que “un camí com el català frustri la societat”. Per ara, tot i el cop de porta que en el seu dia va rebre el pla Ibarretxe, el líder del PNB continua apel·lant al “diàleg i la negociació” amb Madrid per consensuar un nou estatus polític.
El model del PNB topa amb la via basca que impulsa l'esquerra abertzale, molt més propera a les reivindicacions sobiranistes de Catalunya. En l'Aberri Eguna d'aquest diumenge, es va tornar a posar de manifest, amb la presència de desenes d'estelades a la multitudinària manifestació –25.000 persones segons els organitzadors– que va recórrer els carrers de Pamplona per reclamar el dret a decidir.
Convocada per la xarxa Independentistak i amb el suport de Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna, els participants –entre ells l'ANC catalana i l'SNP escocès– van reivindicar la independència com “l'única alternativa real de futur capaç de donar resposta als desitjos i necessitats de la ciutadania basca”.
ETA fa una crida a la col·laboració
Com cada any, ETA va fer públic un comunicat amb motiu de l'Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca. Però, a diferència d'edicions i comunicats anteriors, va usar un to més proper a una entitat política que a una organització armada. El text no fa referència ni al procés de desarmamentni als presos polítics, sinó que diu que es donen condicions positives per a la sobirania, tant en el país com en l'àmbit internacional. Però amb això, diu, no n'hi ha prou sinó que obliga “a tots a fer nous passos desconeguts fins ara”, en al·lusió a la col·laboració entre abertzales. I, en aquest sentit, davant els “ponts trencats” del passat, advoca per la col·laboració entre abertzales.