Com agrupar-se per avançar?

Les fissures sempre generen una esquerda. I les esquerdes, si no s'hi posa remei, solen desembocar en un trencament. I així ha passat al PSC. Sense ànim de posar esmena a les divergències, el partit s'ha esquinçat definitivament. Nou membres de l'executiva de la federació a les comarques gironines van dimitir ahir en bloc i se sumen als altres nou que, des de principis de l'any passat, han anat deixant el partit progressivament. Ja només queden una quinzena de fidels a la direcció oficialista que lidera el palafrugellenc Juli Fernández. L'esquerra socialista es fractura, es va fent miques, i la reconciliació ja és impossible. A partir d'aquí només es plantegen dues vies per als crítics: canviar la dinàmica del partit des de dins o crear una alternativa d'esquerra socialista catalana a favor del dret a decidir. La primera opció s'albira complicada. Els dos corrents crítics del partit, Agrupament i Avancem, tenen el repte de sumar esforços, rebaixar egos i conjuminar generacions per plantar cara a una direcció que, malgrat les fuites constants, té un control absolut sobre la federació i les agrupacions locals. Avancem i Agrupament, en essència, són el mateix, però en política dos i dos no sempre fan quatre i la possibilitat que els dos corrents es posin d'acord per presentar una alternativa a Juli Fernández és, ara mateix, enrevessada. No tindria cap sentit, però, dimitir en bloc, forçar un congrés extraordinari i no presentar cap candidatura. Pràcticament és una obligació. El dilema és si el cap de llista ha de ser Ignasi Thió (que fa dos anys ja va disputar el lideratge a Juli Fernández i que va perdre per només sis vots) o la regidora de Girona Glòria Plana, tots dos de la nova generació socialista i integrats en el grup Avancem. O, d'altra banda, si l'aposta es decanta per la vella guàrdia del partit, amb noms com ara Pia Bosch o Marina Geli, alineades a Agrupament. I encara que s'aconsegueixi el consens, aquell que no es va assolir el 2012 al congrés de Lloret de Mar, quin pes tenen els crítics, ara, si la majoria han deixat el partit? Si d'aquí a dos mesos s'ha de fer una votació, toca pedalar, i molt.

I si la pugna acaba en fracàs perquè no s'aconsegueix la victòria o bé perquè s'imposa la visió de la direcció –que defensa que el congrés no s'ha de convocar–, la coherència només dóna vigència a la segona possibilitat: el naixement d'una opció d'esquerra socialista catalana que defensi el dret a decidir. I, en aquest sentit, Thió i Plana no amaguen que aquesta opció cada cop pren més força. La decisió final es prendrà en el congrés que Avancem farà el 28 de juny a Sant Feliu de Codines.