“Ara calen més que mai les primàries”

Sí, era fa dos anys i encara estàvem al principi del mandat. En aquest temps hi ha hagut la tasca diària i he certificat que alguns dels temes nuclears de la nostra acció no ho han estat. Entenc que des de l'oposició ens hauríem d'haver centrat més en el contacte directe amb les persones i en allò que ens reclamen, com és l'ocupació o més proximitat política i de l'acció del grup. Ara el partit posa a disposició una eina que pot reforçar la imatge del PSC i permet un debat obert. Per tant, ha estat una evolució del que pensàvem que havia de ser l'acció política i que interpretem que no acaba de ser com l'enteníem.

Hauria preferit esperar uns dies fins que el procés s'acabés d'establir. Esperava que es formés la comissió electoral que de manera oficial establirà la data i un cop se sabés crec que era el millor moment. Però els esdeveniments de dimarts vaig interpretar que posaven en entredit les primàries a Girona.

Les demandes dels membres de l'executiva són lícites, però sí que poso en dubte el moment. Tenim dues cites importants per al PSC, i entenc que no és el moment més adequat per fer congressos extraordinari. No m'oposo a fer-lo, però que sigui després dels dos períodes electorals. Ara és moment de construir, i no de palesar divergències.

Bé, diferencio molt i agafo de model les primàries d'una gran ciutat com Barcelona, que ja les ha viscut. El comportament entre els candidats ha estat exemplar i amb sentit positiu i és l'esforç que hem de fer a Girona per tenir un debat honest i obert. Això no posa en dubte la feina feta pel grup municipal fins ara amb Pia Bosch al capdavant. I cal continuar treballant com fins ara perquè el debat es fa amb els ulls posats al 2015.

És obvi que alguna imatge no. Però sí que valoro molt positivament l'alt nivell de participació de la ciutadania externa al partit. Entenc que és un bé per a la democràcia interna obrir el debat i aproximar-nos a la ciutadania gràcies a les primàries. Per això, cal el seny dels que anem a les primàries perquè depèn de nosaltres quina via agafem en el debat polític.

Espero que no perquè no seria bo que hi hagués només un candidat. Perquè després adoptaríem la vella fórmula que l'assemblea escollís candidat, quan crec fermament en les bondats de les primàries. I més ara, que hi ha visions diferents, és bo que si hi ha debat sigui obert i no pas a nivell intern. Ara més que mai calen unes eleccions primàries.

Fins ara les diferències s'havien expressat bàsicament cap a la direcció nacional, i ara el focus ja es posa a les comarques gironines. Tot i això, si ho entenc bé la crítica és com s'ha tractat el tema nacional a nivell gironí. Però a l'agrupació de Girona sempre ens hem manifestat a favor del dret a decidir i ens hem adherit a la taula gironina i les meves manifestacions i accions sempre han anat en aquesta línia. Per això, entenc que no hi hauria d'haver discrepàncies. Ara bé, si la diferència és del model polític i social que proposem, que és el model federal, si volen un model diferent, sí que hi hauria un punt de diferència. Entenc que si el problema és el vessant nacional, al PSC de la ciutat de Girona no ha estat font de divisió perquè les declaracions i accions són molt similars.

Espero que no. És a les mans dels candidats que obtinguin els avals necessaris. Si som capaços d'utilitzar les primàries en positiu estic segura que ens reforçarà. Entenc que cal rellançar el PSC a Girona i sóc conscient que hi ha dificultats, però si ho sabem fer bé i contraposem idees ho podem assolir.

Sempre que un company expressa desconfiança per les estructures de la formació n'hi ha per lamentar-ho, però si qui ho fa és Joaquim Nadal doncs encara molt més. Només puc tenir paraules de respecte i admiració pels resultats obtinguts a la ciutat i per al partit. Tot i això, també és cert que cal que entengui que necessàriament cal renovar els projectes, les cares i les maneres de fer. Però això ho dic des del respecte absolut al llegat de Nadal.