Cornualla, nació
Londres reconeix com a “minoria nacional” d'origen celta els habitants de la península de la Gran Bretanya
El Regne Unit equipara aquest grup ètnic amb escocesos, gal·lesos i irlandesos
Cornualla i els seus habitants originaris ja són, oficialment, una més de les nacions celtes del Regne Unit, al costat d'escocesos, gal·lesos i irlandesos, i formen, doncs, en termes pràctics, la cinquena home nation d'aquest estat, a més de les quatre històriques, les tres esmentades d'arrels cèltiques més Anglaterra. Ahir, el secretari del Tresor del govern que presideix David Cameron, Danny Alexander, en una visita a la ciutat de Bodmin, la més gran d'aquest petit territori –una península de 3.563 quilòmetres quadrats, amb 536.000 habitants, segons dades del cens del 2011– situat en el racó més sud-occidental de l'illa de la Gran Bretanya, va anunciar que els còrnics rebrien l'estatus de “minoria nacional”.
Així, a partir d'ara aquest col·lectiu rebrà la protecció de l'acord marc del Consell d'Europa que regula com han de ser tractades les minories ètniques, fet que suposa que l'executiu de Londres s'ha de comprometre a “lluitar contra la discriminació i promoure la igualtat” davant de les altres del país.
La mesura, però, no implica que a la gent de Cornualla se'ls atorgui inicialment un estatut jurídic especial ni que, immediatament, el Consell de Cornualla –la més alta instància administrativa del territori, i potser futur embrió d'un parlament o assemblea nacional– tingui més poders polítics. Amb tot, les institucions estatals hauran de comprometre recursos per afavorir l'ensenyament de la llengua del país i també la presència d'aquesta en mitjans públics d'informació. La minoria de Cornualla també quedarà protegida per lleis que regulen l'accés a la funció pública.
A més, algunes forces polítiques independentistes reclamen la constitució d'una assemblea nacional, a imitació dels parlaments que operen a Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. El precedent més llunyà d'aquesta reclamació data del 1970.
En la seva compareixença a Bodmin, Alexander va dir: “La gent de Cornualla té una història orgullosa i una identitat diferent. Estic complagut que hàgim estat capaços de reconèixer-les oficialment, i permetre a la gent de Cornualla el mateix estatut que a altres minories del Regne Unit.”
Dick Cole, líder del Mebyon Kernow (literalment, el Partit de Cornualla), formació que defensa la independència del territori, assegurava al seu torn: “És un gran dia per a un munt de gent que ha estat treballant durant molts anys per aconseguir el reconeixement de Cornualla com un més dels altres pobles cèltics del Regne Unit. Els detalls del que tot això suposarà encara s'han de concretar, però no ens enganyem, aquest és un dia de gran orgull per a Cornualla.”
Visibilitat
Més enllà de les passes pràctiques que a partir d'ara s'hagin de fer per dotar de contingut la distinció de minoria nacional dins del Regne Unit, el reconeixement que ahir va atorgar Londres implica que els còrnics deixaran de ser “invisibles”, en paraules de Bert Biscoe, un dels membres electes del Consell de Cornualla. “Ara serem visibles. Nosaltres sempre hem estat considerats uns excèntrics. Crec que el nou estatus ens dóna l'oportunitat de guanyar més dignitat i més respecte.”
El còrnic
L'anunci d'ahir s'afegeix al reconeixement que el 2002 el govern britànic va atorgar a la llengua de Cornualla, oficialment protegida sota la Carta Europea per Llengües Regionals o Minoritàries. Tot i això, aquest idioma, un de les dues branques insulars del britònic cèltic, és molt poc parlat. Dades oficials de l'any 2007 indicaven que només uns pocs centenars de persones l'utilitzaven diàriament i de manera habitual. En els últims anys, però, hi ha hagut intents de revifar-ne l'ús. Amb tot, són lluny els dies en què gairebé 40.000 persones el tenien com la primera llengua.