Una llei garantirà l'accés a la informació pública
Els partits acorden que una comissió de juristes vetlli perquè l'administració lliuri les dades que li sol·liciten els ciutadans
La llei de transparència podria arribar al ple entre els mesos de maig i juny
Una comissió de juristes dels àmbits de l'administració i/o de la universitat vetllarà pel compliment del dret d'accés ciutadà a la informació pública. Un dret que es recull per primera vegada en la llei de transparència que redacten els partits polítics al Parlament. En tractar-se d'un pas administratiu nou, especialitzat, més àgil i gratuït i previ abans d'accedir a la via contenciosa administrativa, es preveu que la comissió rebrà un fort volum de feina.
La ponència, com s'anomena aquest grup de treball, afronta les dues últimes sessions amb l'objectiu fixat encara de desencallar l'estructura de l'òrgan que ha de vetllar per la llei. Els grups parlamentaris comencen a acostar posicions i finalment s'ha descartat qualsevol fusió entre organismes actuals com poden ser l'Oficina Antifrau o l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
Una de les solucions que proposen tots els partits consultats és crear un ens de control d'acord amb cada un dels eixos que configuren la llei de transparència. Així, pel que fa a l'apartat de bon govern, que ha de permetre als ciutadans intervenir en la presa de decisions públiques, serà el Síndic de Greuges qui mantingui les competències en aquesta matèria.
Una llei de tres potes
En l'àmbit de la transparència, que obliga l'administració a fer públiques, sense requeriment previ, dades públiques, correspondrà a l'oficina antifrau fer-ne el control. Si és el ciutadà qui reclama una informació concreta més enllà de la publicada, el control estarà en mans de la comissió d'experts.
El debat, però, se centra ara a acabar de concretar la comissió tenint en compte que no es vol incrementar la partida de despeses i que cal garantir la independència dels membres d'aquest grup, per la qual cosa es vol evitar que siguin nomenats pel govern o conselleries. Fins i tot, ICV-EUiA no veu amb bons ulls que sigui el Parlament qui triï els candidats, ja que l'aprovació estaria supeditada al ball de majories parlamentàries que sol ostentar el partit o les coalicions que governen la Generalitat.
Atesa la complexitat de la llei i la reforma que suposa per a l'administració l'oferiment de les dades públiques al ciutadà, es preveu que el text inclourà un període de temps perquè les administracions s'adaptin a les noves obligacions. Un cop s'acabi el treball de la ponència, el text es traslladarà al debat en sessió plenària a final de maig o durant la primera quinzena de juny. Si s'aprovés, seria de les poques lleis que ha pogut tirar endavant el govern català.