El relleu de Mariano Fernández Bermejo al capdavant del Ministeri de Justícia es donava per fet, però quan el president espanyol fes la primera remodelació del seu gabinet, que segons alguns analistes situaven cap a final d'any, concretament a mitja legislatura. Ningú s'esperava que Bermejo presentés la dimissió ahir i de manera irrevocable, quan encara no feia ni una setmana que va declarar davant el ple del Congrés que no plegava després que en el mateix ple Zapatero apostés per la seva continuïtat davant les peticions de dimissió del PP. De fet, abans Bermejo havia parlat amb Zapatero i la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, als quals va posar el seu càrrec a disposició però aleshores no es va concretar res i van quedar a tornar-ne a parlar. Havien quedat ahir, però ja no hi havia res a dir, Bermejo portava la dimissió irrevocable, després d'un cap de setmana en què les crítiques no li havien plogut només des del PP sinó també des del seu partit. Un fet que evidenciava la seva solitud dins el PSOE per la seva gestió al capdavant del Ministeri de Justícia. La seva sortida es produeix després de dos fets importants: la primera vaga de jutges de la història i la polèmica per compartir una cacera amb el jutge Garzón, hores abans que aquest destapés el cas de la trama de corrupció que afecta el PP. Aquest últim fet ha estat el que més enrenou ha provocat i més mal ha fet també al govern. El PP va aprofitar la cacera per llançar una dura ofensiva contra el govern i contra Bermejo i finalment el caçador ha estat el caçat. El PP es va agafar a la coincidència del ministre i el jutge per «vendre» que la trama de corrupció era una conxorxa del PSOE contra el partit davant les eleccions basques i gallegues.