9 de novembre: urnes sí i sí

Feia molts anys, molts, que l'Esquerra Republicana de Francesc Macià i Lluís Companys havia irromput joiosament al nostre país. Somnis, il·lusions, esperança per a una majoria social i política a la dècada dels anys trenta, de viure millor, resumit en aquella “caseta i hortet per a tots els catalans” que es va fer tan popular i que expressava la voluntat de millorar les condicions de vida dels nostres, de tots, i específicament de la gent humil, de la classe treballadora. L'aixecament militar franquista i les quatre dècades de dictadura posteriors van estroncar tots aquells anhels; les seves cicatrius, com una ferida oberta, es van expressar sobre la reforma política que va propiciar el trànsit d'un règim colpista a una monarquia constitucional.

Diumenge, 25 de maig, es celebraven les eleccions europees i la candidatura d'Esquerra Republicana liderada per Josep-Maria Terricabras, en coalició amb Nova Esquerra Catalana i Catalunya Sí, va ser la força més votada. I en resultà un homenatge a tots els que ja no hi són, a tota la gent que va protagonitzar i viure un moment apassionant, que anhelava una societat catalana lliure i més justa. El resultat històric d'Esquerra Republicana va anar acompanyat d'un bon resultat de Convergència i Unió i d'Iniciativa per Catalunya, forces ambdues a les quals –un cop més– felicitem sincerament i encoratgem, cadascú des de la seva sensibilitat, a seguir treballant per fer possible que els catalans decidim votant el nostre futur el proper 9 de novembre.

Perquè essent significatiu el resultat històric d'Esquerra Republicana és irrellevant si no va acompanyat d'una àmplia majoria política i social. I és precisament això el més significatiu d'aquestes eleccions: l'aval en tota regla a tots aquells que volem votar per decidir el nostre futur. S'ho mirin com s'ho mirin, no és possible fer cap lectura que no sigui la d'un aval rotund al 9 de novembre; és aquest l'objectiu fonamental, aquest és l'irrenunciable i és aquest al que haurem de destinar tota la nostra energia.

La satisfacció de la nit electoral no és tant el resultat concret d'Esquerra Republicana com la constatació que aquest país té fam de justícia i set de llibertat. Aquesta és la dada realment important, sens dubte, la resultant de la suma global de tots els vots que expressen el compromís amb l'acord signat el 12 de desembre, votar per decidir, per construir un nou país a Europa, un nou estat, al servei de la ciutadania, de tots, també dels que no van votar Esquerra Republicana, també dels que no van votar CiU i ICV, també d'aquells que van votar partits que s'oposen a votar per decidir el futur, també per aquells que senzillament no van anar a votar.

El nou país que anem a fer és per a tots i en benefici de tots. I en aquest punt em satisfà saber, malgrat l'oposició frontal d'alguns partits perquè els catalans decidim el nostre futur, que la majoria d'aquest país afirma que acceptarà el resultat de la consulta. Perquè el nostre és un país de tradició democràtica, que accepta la voluntat de la majoria. Per això diem sempre que abans que independentistes som demòcrates, com ho és la immensa majoria d'aquest país, dels seus sindicats, dels seus empresaris, de tota la seva gent, demòcrates per damunt de qualsevol altra consideració.

A diferència dels nostres avis, avui tenim una oportunitat inigualable per guanyar un futur de plenitud i prosperitat. Tenim una oportunitat històrica, una conjuntura cabdal, i una eina immillorable: la consulta. Per això és irrenunciable, per això és tan poderosa i per això ens volen impedir que en fem ús. Perquè saben que la voluntat de la ciutadania expressada en un referèndum és imbatible i imparable. Per aquest mateix motiu el nostre compromís amb la democràcia ha de ser cada dia més fort i expressar-se de forma cívica i pacífica i no pas per això amb menys convicció. La nostra força és la gent, la seva dignitat, la seva voluntat de viure i conviure.

El 9 de novembre hi ha d'haver urnes i la gent hi ha d'acudir amb civisme i determinació. Cap escenari és millor que expressar la voluntat a les urnes, votant, com a expressió de la voluntat de la majoria, del compromís amb la democràcia. Tenim una oportunitat única al davant, tenim un poble mobilitzat, tenim la voluntat de ser, tenim la convicció que volem i podem construir un futur millor, per a nosaltres, per als que ens han precedit i s'han entregat perquè siguem on som ara i, sobretot, per als nostres fills. Deia Companys: “Tornarem a sofrir, a tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.” I ho farem votant, cívicament, somrients, pensant en tothom, amb coratge, perseverança i determinació. Ara és l'hora.