Girona diu prou al vassallatge
En trenta anys s'ha passat d'un suport unànime al ple al rebuig a la monarquia espanyola
La majoria dels regidors no volen que Elionor sigui princesa de la ciutat
-
La recepció que l'Ajuntament va oferir el 1990 al príncep Felip. el punt avui. -
Reunió de dilluns a l'Ajuntament de tots els portaveus dels grups per valorar l'abdicació de Joan Carles I, i què cal fer amb el títol de príncep de Girona acn. -
Manifestació dilluns al vespre contra la monarquia joan sabater.
El 1981 es buscava donar suport a la incipient democràcia
Ara es rebutja la institució pel que representa contra el dret a decidir
L'abdicació del rei Joan Carles I ha encès a la ciutat de Girona el debat sobre el futur del títol de príncep de Girona, que ara ostenta Felip de Borbó i que ha de passar a la seva filla Elionor un cop el seu pare sigui proclamat rei, el 18 de
juny. La submissió que just després de la instauració de la monarquia van demostrar les institucions de la ciutat cap als Borbons ja no existeix. Alguns diran que ja no queda cap rastre de vassallatge. D'altres, que encara n'hi ha massa. Els fets, però, delaten que el canvi és substancial. Si fa trenta-tres anys, el 8 de juliol del 1981, el ple aprovava per unanimitat una moció per demanar a Joan Carles I que es procedís a la investidura de Felip com a príncep de Girona, ara la major part del ple defuig fer el reconeixement institucional d'Elionor com a nova princesa de la ciutat.
La moció del 1981 la van impulsar els regidor Martí M. Díez, d'Unión de Centro Democrático (UCD), i Josep Quintanas, tinent d'alcalde del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). L'objectiu de la investidura de Felip com a príncep de Girona era, segons resa la mateixa moció, donar suport al sentit democràtic que, intuïen, representava en aquell moment, després de la dictadura, la institució monàrquica: “Des de l'Ajuntament podem participar en aquest procés d'una manera alhora simbòlica i efectiva”, es deia en el text.
La percepció, tres dècades després, ha canviat molt, i bona part de la ciutadania (i també de l'arc polític del país i del mateix ple de Girona) veu la institució com la representació d'un estat que fa just el contrari: evitar que el poble pugui votar democràticament el seu futur polític.
Ajuntament republicà
Ho deia dilluns l'alcalde, Carles Puigdemont, després d'entrevistar-se amb els portaveus dels grups municipals del ple. Puigdemont va assegurar que l'aposta de la ciutadania i de la majoria del ple “és pel dret a decidir i majoritàriament per la independència”, i va considerar que en aquest context la monarquia no hi cap. Lluny d'aprovar cap moció de suport a la corona i al títol de princesa de Girona per a Elionor, l'alcalde no descartava fer just el contrari: demanar a la casa reial que la jove princesa no faci ús del títol.
De moment els de la CUP ja han reaccionat, i han anunciat que promouran per al ple del 9 de juny una moció per reclamar que Elionor de Borbó no sigui proclamada princesa de Girona. La Candidatura ha reclamat en diverses ocasions aquest mandat que l'Ajuntament deixés de reconèixer el títol. Tenen el suport del grup municipal d'ICV. El seu portaveu, Joan Olòriz, defensava ahir que “el model de la transició està esgotat, i per tant la monarquia ja no és representativa de Girona i Catalunya.” Olòriz és partidari d'una declaració contra el títol “sense acritud, però explícita i sense mitges tintes”. La portaveu del PSC al ple, Pia Bosch, pensa que a la ciutat “hi ha debats molt més urgents que el títol de príncep de Girona”, i esperava consensuar ahir a la tarda una posició amb el grup municipal socialista.
L'únic grup que dóna suport al nomenament d'Elionor com a princesa de Girona “si així ho decideix la casa reial” és el PP. La seva portaveu, Concepció Veray, va valorar ahir “positivament l'aportació que ha fet a la ciutat” Felip de Borbó, i va lamentar “l'oportunisme” sobiranista de les altres formacions. Mentrestant, entre la ciutadania, que ja va mostrar el rebuig a la visita de Felip el 21 d'abril del 1990, quan va visitar per primera la ciutat com a príncep de Girona, i durant totes les posteriors visites per assistir, per exemple, als fòrums Impulsa que promou la fundació que du el seu nom, creix cada cop més el rebuig contra la institució. Les visites vénen sempre acompanyades de manifestacions, xiulades, intents de fer veure al príncep que no és benvingut... sempre molt vigilats (i reprimits) per les forces de seguretat. Els sectors més independentistes han retret diversos cops a Puigdemont que participi en els fòrums Impulsa. L'alcalde no ha negat mai que és independentista, però diu que “per responsabilitat” del càrrec que ocupa ha de ser present en l'esdeveniment de primer nivell que suposen els Impulsa.
El 26 i 27 de juny hi ha una nova edició del fòrum, en què s'esperava la presència del príncep Felip. A hores d'ara no se sap si hi assistirà, però si ho fa serà en qualitat de monarca i amb el nom de Felip VI. Serà interessant veure com el rebran uns i altres.