El PSC es divideix entre el canvi de cara i la refundació

El pronunciament en calent de diversos dirigents del PSC a l'anunci de dimissió del primer secretari del partit, Pere Navarro, torna a deixar entreveure dues posicions divergents. I el dret a decidir és al centre d'aquesta divergència. Perquè el que s'ha anomenat sector crític considera que el PSC s'ha de refundar fent seva clarament la defensa d'una consulta als catalans sobre el futur polític del país. En canvi, altres dirigents oficialistes deixen clar que l'únic que cal és triar una nova direcció política, com més de pressa millor, perquè el partit estigui preparat aviat per afrontar una tardor política decisiva a Catalunya amb la Diada de l'Onze de Setembre i la consulta del 9-N a l'horitzó.

Qui va ser candidat rival de Navarro a la primera secretaria del PSC i avui líder del corrent crític Avancem, Joan Ignasi Elena, apunta les tres idees sobre les quals cal refundar el PSC, segons ell: un discurs nítidament d'esquerres, la defensa clara del dret a decidir i el radicalisme democràtic. Només així el partit pot “recuperar l'espai del catalanisme d'esquerres que ha perdut”. Del mateix parer és l'exconsellera Marina Geli, que avisa que la gestora que ha de preparar el congrés extraordinari ha de ser plural perquè es tracta de “refundar l'espai socialista”. La reorientació del PSC ha de suposar, a més, el retorn inequívoc del partit a la comissió parlamentària pel dret a decidir.

Al costat oposat se situa Celestino Corbacho, president del consell nacional socialista, que deixa clar que el PSC ja es va refundar el 1978, i que qui vulgui reorientar el partit el que ha de fer és presentar-se com a candidat a la primera secretaria el dia del congrés. Perquè el que necessita el PSC no és un debat a fons de base ideològica sinó l'elecció ràpida d'una nova direcció que pugui marcar perfil a l'arena política davant d'una tardor decisiva. Corbacho defensa que el congrés extraordinari ha de tenir lloc al juliol. En una situació normal, hi afegeix, tota la militància hauria de poder votar el nou primer secretari però tenint en compte que la situació és extraordinària, depenent de la data del congrés, potser no serà possible.

A mig camí de les dues posicions se situen el diputat Xavier Sabaté i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Sabaté advoca per reforçar el discurs d'esquerres del partit pensant sobretot en la lluita contra la crisi però també pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, el diputat admet que el PSC ha d'aclarir la seva posició davant el dret a decidir. Dies enrere, Ros havia expressat la necessitat de “revisar i analitzar els canvis necessaris en l'actitud” del partit sobre les qüestions nacional, econòmica i social.